Dia internacional del dret a saber: Declaració de Cadis

28/09/2018
Dia internacional del dret a la informació pública: Declaració de Cadis

Les representants i els representants dels òrgans de garantia de la transparència a l’Estat espanyol, agrupats/es a la Xarxa de Consells i Comissionats de Transparència i reunits/es a la ciutat de Càdis amb motiu de la celebració del III Congrés Internacional de Transparència, formulen la següent declaració amb la finalitat de commemorar el Dia Internacional del Dret a Saber.

“La Llei 19/2013, del 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, complementada amb les diferents normes aprovades per les Comunitats Autònomes, ha assentat les bases d’un nou model de governança pública a Espanya.

El preàmbul d’aquella Llei disposa que “la transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de qualsevol acció política. Només quan l’acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es gestionen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podem parlar de l’inici d’un procés en què els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics”.

El sentit d’aquestes paraules no dona lloc a cap dubte: és necessari que variïn els eixos de l’acció política proporcionant una major implicació a les ciutadanes i als ciutadans. L’actual Estat de Dret necessita claredat i encara més, precisa tenir la certesa de confiar en la forma de gestió de fons públics. La nostra societat s’ha tornat crítica i exigent perquè és coneixedora dels seus drets i vol exercir-los per aconseguir la major quota de bé comú i de benestar general.

Una de les peces clau d’aquest nou model de govern basat en la transparència de l’acció pública és la creació d’òrgans de garantia de naturalesa independent, als quals s’encomanen diferents tasques encaminades a garantir l’exercici del Dret d’accés a la informació, el control i l’avaluació de la publicitat activa, la realització d’activitats de formació i divulgació d’aspectes vinculats amb el rendiment de comptes i el funcionament transparent dels organismes públics i, en general, el foment de la denominada “cultura de la transparència”.

Fa tres anys va començar el desenvolupament de les institucions de garantia amb la creació del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno i, successivament, dels Consells i Comissionats de les Comunitats Autònomes de Canàries, Catalunya, Regió de Múrcia, Galícia, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Andalusia, Illes Balears, Aragó, País Basc i Navarra. A partir d’aquest moment, els objectius assolits són significatius i entre aquests destaca la delimitació del contingut del dret d’accés a la informació a través de més de set mil resolucions dictades en la matèria pels diferents òrgans de garantia; la progressiva implantació de la cultura de l’avaluació de la publicitat activa; la incipient generalització d’una nova forma d’actuació administrativa fomentada per l’impuls de les tecnologies de la informació o la formació d’una ciutadania més crítica amb els poders públics a través del foment de la cultura de la transparència mitjançant la realització d’accions i activitats amb les organitzacions i entitats de la societat civil.

No obstant això, el procediment d’implantació de la transparència a Espanya no ha fet més que començar i, a més a més de les dificultats pròpies d’una transformació radical dels sistemes de treball de les institucions públiques, s’enfronta amb importants obstacles i reptes. Entre ells, la manca de recursos econòmics i, en conseqüència, materials i personals dels Consells i Comissionats de Transparència; la situació de debilitat de les Administracions i organismes públics de menor mida i d’estructura reduïda, que s’enfronten a dificultats organitzatives i de tota índole, per a atendre eficaçment les obligacions derivades de les polítiques de transparència i la persistència en les estructures i entitats públiques d’alguns sectors i àrees de opacitat, resistents al canvi, que llasten l’impuls i la consecució plena del canvi de paradigma que suposa la instal·lació de la transparència en el nostre procés públic.

És necessari prendre consciència de que la transparència i la garantia de l’accés ciutadà a la informació que gestionen les Administracions Públiques és una conquesta valuosíssima en termes de democratització del control de les institucions públiques però que no s’assoleix només amb l’entrada en vigor d’una Llei. Requereix, per a ser efectiva, de mitjans materials i humans encarregats d’aplicar-la, i no assignar-los al compliment de la legislació de transparència implica comprometre seriosament la seva efectivitat. Les Administracions han – reconeixent la dificultat que això representa sobre tot per les Administracions de menor mida – reassignar els recursos de que disposen de manera que puguin assumir amb eficàcia les seves obligacions també en aquest àmbit. Per la seva part, els òrgans de control, nascuts en un escenari de contingentació de recursos humans a les Administracions públiques, han de dotar-se suficientment de mitjans econòmics i humans per tal que puguin exercir de forma efectiva la funció de control i garantia dels drets ciutadans que els hi són encomanats per la Llei. Tenir òrgans de control dèbils o infradotats perjudica la qualitat i l’efectivitat dels drets que la ciutadania ha adquirit en els últims temps.

Per això, és necessari i urgent que es garanteixi la viabilitat i eficàcia dels òrgans de garantia, i que rebin un impuls decidit i definitiu de les Autoritats polítiques i un suport explícit per la seva part a aquesta nova cultura de la transparència i la informació pública, que pugna per establir-se amb caràcter definitiu entre nosaltres i transformar la nostra manera de viure i comprendre l’acció i el servei públic. I aquest impuls ha de ser també requerit per tots els ciutadans i les organitzacions de la societat civil actives en matèria de transparència i accés a la informació, que, fora de tot marc institucional, han estat pioneres a Espanya en traslladar als poders públics les demandes i iniciatives de la ciutadania i han mostrat des de l’inici la seva ferma convicció en la rellevància de la transparència en l’actuació pública i en l’enfortiment de la democràcia i la legitimitat de les nostres institucions.

Estem en la cruïlla d’un canvi de paradigma en la gestió pública i en les formes de comprendre el que significa el servei públic i la relació entre la ciutadania i les seves institucions. Un canvi de paradigma que pot consolidar-se i donar com a fruit dècades venidores viscudes en un marc sociopolític i institucional basat en la transparència, el retiment de comptes, l’eficiència i la moralitat i l’ètica pública, marc que a la vegada promourà un major creixement econòmic i una nova societat que aprofundeixi en la llibertat i igualtat; com a risc davant el qual cal estar alerta, pot passar també que aquest profund i necessari canvi no es materialitzi, que la societat es relaxi en el seu nivell d’exigència democràtica davant la reducció de les necessitats socials que s’aventuren fruit de la recuperació econòmica i que tot el que s’ha treballat i aconseguit en aquest projecte social de reforma institucional, s’estanqui i perdi el seu significat i empenta.

Davant d’una conjuntura crítica no podem per menys que ser exigents i demanar canvis valents que ampliïn i millorin tot el que s’ha aconseguit fins ara per assolir que el canvi sigui real i que els beneficis d’aquest, unes institucions democràtiques al servei de les ciutadanes i els ciutadans, sense màcules corruptes i que aconsegueixin millors quotes de desenvolupament humà, siguin el patrimoni comú d’aquesta reforma.

Per tot l’exposat, la Xarxa de Consells i Comissionats de Transparència, en el Dia Internacional del dret a saber:

Primer.- Reafirmem el nostre compromís ferm i efectiu amb el desenvolupament i implantació de la Transparència a Espanya.

Segon.- Demanem dels poders públics, des de la lleialtat institucional, un suport explícit al nostre treball i un compromís decidit en la implantació i èxit de la nova cultura de la transparència.

Tercer.- Demanem una reforma que aprofundeixi i millori les garanties que el dret d’accés i la transparència activa han suposat fins a dia d’avui al nostre país, tant a escala estatal, autonòmica com local. Entre aquestes reformes considerem necessàries: consagrar el dret d’accés com un dret fonamental, la dotació de mitjans humans i econòmics suficients per als òrgans de garantia, el desenvolupament efectiu de la potestat sancionadora, la millora del procediment d’accés per a fer-ho més senzill i eficaç, millorar la concreció dels límits d’accés i les causes d’inadmissió, unificar en la mesura del possible els règims d’accés i desenvolupar una gestió documental i d’arxius moderna que serveixi com a vehicle de tots aquests canvis.

Quart.- Agraïm la col·laboració de les organitzacions no governamentals i altres entitats, essencials en la implantació i consolidació de la cultura de la transparència a Espanya, i els sol·licitem la continuïtat del seu recolzament i col·laboració en l’obstinació de transformar radicalment la governança de les nostres institucions.

 

Càdis, 28 de setembre de 2018