Resolucions destacades

Podeu consultar aquí el resum de les Resolucions més rellevants pel que fa als criteris que s’hi fixen. La divulgació d’aquests criteris, que la GAIP aplicarà en la resolució de les reclamacions futures,  respon a la voluntat de la GAIP d’actuar amb transparència i previsibilitat.

Resolucions destacades

Resolució 98/2018, de 4 de maig

No és admisible sol.licitar informació directament als grups municipals, ni reclamar contra ells. El subjecte obligat per llei és l'Ajuntament.

 

Resum: Els grups municipals no tenen personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament, ni són subjectes obligats a atendre directament les sol·licituds o les reclamacions en matèria del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 3 LTAIPBG. Hi ha una discrepància indeguda entre el destinatari de la sol·licitud d’accés (l’Ajuntament) i el de les reclamacions que ara es resolen (els grups municipals del Partit Socialista i del Partit Popular, respectivament), que comportaria la seva inadmissibilitat a tràmit ja que és requisit per a iniciar aquest procediment de reclamació que el subjecte obligat hagi tingut l’ocasió, prèviament, de considerar i resoldre la sol·licitud d’accés a informació pública per a que aquesta Comissió pugui revisar la seva decisió. La sol·licitud d’informació que es reclama ja ha estat prèviament objecte de la Reclamació 56/2018 contra l’Ajuntament -encara en tràmit- i el seu objecte és idèntic i repetitiu d’aquella reclamació. Per tot això, les reclamacions 99/2018 i 100/2018 són inadmissibles a tràmit.

Resolució 58/2018, de 5 d'abril

 S'estima l'accés a les declaracions originals de béns patrimonials dels càrrecs electes.

 

Resum: El règim jurídic que regula la difusió de les declaracions de béns patrimonials dels i de les electes locals és el que estableix la legislació de règim local, essent d'aplicació supletòria l'LTAIPBG. Les limitacions a la difusió de la informació relativa a la localització dels béns patrimonials, establertes per la legislació de transparència, s'han de considerar derogades per la promulgació posterior de l'article 75.7 de la llei reguladora de les bases del règim local, que estableix el caràcter públic del Registre de Béns Patrimonials dels ens locals i la publicació anual de les declaracions que el contenen, sense cap mena de limitació o restricció. L'eventual risc per a la seguretat de les persones obligades a fer aquestes declaracions de béns és tingut en compte per l'article 75.7 LRBRL, que per a aquests casos preveu la presentació de la declaració davant de la Secretaria de l'entitat. La privacitat associada a les declaracions de béns patrimonials resultaria afectada si aquestes declaracions fan constar la condició de domicili dels béns declarats, motiu pel qual aquesta dada, cas d'existir, hauria de ser tatxada. Les al·legacions formulades fan constar la condició de periodista o assimilat de la persona reclamant, circumstància que enforteix el seu dret a la informació. L'oposició a la difusió de la informació sol·licitada, manifestada per algunes persones afectades, obliga a demorar l'eficàcia d'aquesta resolució fins a l'assoliment de la seva fermesa.

Resolució 57/2018, de 5 d'abril

S'estima l'accés per part de persona afectada a l'empadronament històric d'una tercera persona.

 

Resum: L’accés a les dades del padró municipal d’habitants per part d’altres administracions públiques que les necessitin per a l’exercici de les competències respectives es regeix per la legislació específica aplicable, que és la de règim local. Si qui les dades padronals és una tercera persona diferent de la que n’és titular, l’accés es regeix per la legislació de protecció de dades personals i per l’article 24.2 LTAIPBG, ja que les inscripcions al padró no contenen dades personals especialment protegides; segons l’article 24.2, es pot donar l’accés sol·licitat a aquestes dades després de ponderar l’interès públic i els interessos privats en joc; en aquest cas, la persona reclamant acredita interessos relacionats amb els drets possessoris que representa que justifiquen l’accés sol·licitat, mentre que la persona titular de les dades padronals demanades no argumenta cap interès determinat que justifiqui la seva oposició.

Resolució 48/2018, de 23 de març

Accés a les factures de l’empresa prestadora del servei d’urgències a persones estrangeres

 

Resum:Les actuacions d’ICPA a la FGS estan relacionades, certament, amb la gestió del servei d'assistència sanitària a persones estrangeres; però, aquest servei, per començar, no és un servei públic; els serveis d'assistència sanitària prestats per centres públics de salut a persones que no tinguin la nacionalitat espanyola ni permís de residència a Espanya no tenen la consideració jurídica de serveis públics; en conseqüència, les activitats de ICPA relacionades amb la gestió d'aquests serveis pròpiament no ho estan amb la "prestació de serveis públics", als efectes d’obligar-la a facilitar la informació garantida per l'article 3.2 LTAIPBG; la legislació de transparència i accés a la informació pública (i concretament l'article 3.2 LTAIPBG) no obliga les entitats privades que intervenen en la prestació de serveis d'assistència sanitària a persones estrangeres a Espanya (en aquest cas, ICPA) a informar a l’Administració per compte de la qual presten aquestes funcions sobre el llistat de conceptes i preus (nomenclàtor i tarifari) aplicat per elles als pacients que gestionen, facturen i cobren. La informació aportada per FGS i referida en l'antecedent 10 posa de manifest que l'obtenció de les queixes i/o incidències sol·licitades requeriria als serveis de la FGS la tasca d'analitzar manualment un per un els expedients en paper corresponents a les aproximadament 80 queixes o reclamacions anuals presentats en relació amb el servei d'admissions d'urgències, en les que es poden donar circumstàncies diverses que cal interpretar per determinar si es refereixen a actuacions de ICPA o dels serveis propis de la FGS; tenint en compte que la sol·licitud demana aquesta informació per a un lapse de nou o deu anys, això podria requerir l'anàlisi valorativa de diversos centenars d'expedients, tasca que sens dubte reuneix el caràcter excessiu que, en aplicació de l'article 29.1.b LTAIPBG, justificaria la inadmissió de la sol·licitud.

Resolució 47/2018, de 9 de març

La desestimació de sol·licituds de reutilització d’informació pública pot ser reclamada davant la GAIP.

 

Resum: La sol·licitud que ara es reclama, tant per l’objecte (no ho és obtenir informació sobre determinades víctimes de la Guerra Civil, sinó la base de dades completa i en format reutilitzable) com per la finalitat expressada (la creació, a partir d’aquesta base de dades, d’una nova aplicació o servei d’informació d’abast territorial superior) és una sol·licitud de reutilització i, en conseqüència, caldrà aplicar-hi el seu propi marc legal. A la vista de que l’article 4.4 de la Directiva 2013/37/UE disposa que s’ha de garantir la revisió de les decisions administratives en matèria de reutilització per part d’un òrgan independent i especialitzat i amb capacitat de vincular a les Administracions; considerant que aquesta Directiva 2013/37/UE preveu que els estats membres han d’aplicar les mesures que s’hi contenen a partir del 18 de juliol de 2015 i que l’aplicació d’aquesta via de revisió no és contradictòria amb el dret intern ni requereix l’adopció de mesures legislatives especifiques, cal concloure que són admissibles les reclamacions davant dels òrgans de garantia de l’accés a la informació de les resolucions limitatives o desestimatòries de sol·licituds de reutilització d’informació pública, sempre i quan l’objecte del recurs sigui la limitació de l’accés a la informació o la ponderació d’aquest dret amb els límits que hi concorrin. L’admissibilitat de les reclamacions de reutilització davant de la GAIP no comporta, tanmateix, l’aplicació excloent del règim d’accés de l’LTAIPBG. La Disposició Addicional Primera, apartat 2, de l’LTAIPBG preveu específicament que en les matèries que tenen un règim d’accés propi s’aplicarà llur normativa específica, i amb caràcter supletori, l’LTAIPBG. En la mateixa línia, la legislació bàsica estatal (Disposició Addicional Primera, apartat 3 LTAIPBGE) ho preveu, més específicament encara. D’acord amb això, a les sol·licituds de reutilització els és d’aplicació el procediment de la LRSIP (termini de resolució, règim de silenci, límits i exclusions), mentre que al procediment de reclamació, no regulat per la LRSIP, li serà d’aplicació els articles 39 i següents de l’LTAIPBG. A la vista de la múltiple remissió que l’article 3 LRSIP fa a la legislació de transparència, el dret a la reutilització d’informació pública no pot projectar-se sobre informació l’accés a la qual no sigui estimable, de conformitat amb els límits de l’LTAIPBG i, particularment, el relatiu al règim de protecció de dades personals (art. 3.3.j LRSIP), de manera que caldrà analitzar prèviament si l’accés a la informació és compatible amb l’LTAIPBG i amb l’LOPD, i posteriorment, delimitada la informació que resulti accessible, determinar el règim jurídic aplicable a la seva reutilització, que novament queda vinculat a la regulació de l’LOPD (art. 4.6 LRSIP). Més de vuit mil fitxes de la base de dades no han estat validades, i pesa sobre el conjunt global de la base de dades la inexactitud de la condició de persona morta, que no està contrastada o verificada legalment. No és possible discriminar de manera automatitzada entre les fitxes verificades i les que no ho són. D’altra banda, la base de dades CHGC no té incorporat el camp relatiu a la font documental, que tan insistentment s’ha assenyalat com a indispensable per a la reutilització. Cal recordar que el dret de reutilització no empara la pretensió que s’elabori la informació que es vol reutilitzar, i en aquest sentit, no abastaria la pretensió que es millorés o completés la base de dades objecte de reclamació amb la referència a la font documental per satisfer l’interès de la reclamant. Finalment, cal tenir en compte que la base de dades no té un format d’origen reutilitzable, sinó que està construïda sobre llicència Oracle. Tots aquests elements porten a haver de considerar exclosa de l’àmbit d’aplicació de la LRSIP la base de dades CHGC (art. 3 i 5 LRSIP), i considerant l’article 10.8 LRSIP, no es podria entendre que la sol·licitud havia quedat estimada per silenci. A aquest mateix resultat portaria l’avaluació de la sol·licitud com a una sol·licitud d’accés a la informació subjecte al règim general de l‘LTAIPBG, considerant que depurar la informació de la manera requerida, transposar-la a format obert i incorporar-hi la referència a font documental requeriria una tasca d’elaboració que revesteix una complexitat inqüestionable i que la faria inadmissible a tràmit.

Resolució 45/2018, de 9 de març

Quan la condició de la persona sol·licitant (interessada, denunciada, electe local, sindicat...) o la finalitat de l’accés (dret de defensa, recerca científica  ...) resultin determinants en la ponderació entre el dret d’accés i els altres drets en col·lisió  o límits aplicables,  l’ús de la informació queda condicionat i limitat  a  aquella condició o finalitat.

Resum: Si bé el dret d’accés a la informació pública, en principi, comporta el dret inherent a fer-ne l’ús o la divulgació que es vulgui –partint de la premissa de que existeix un interès públic en la divulgació de la informació pública i atenent a què no s’exigeix la motivació de l’interès privat en l’accés-, en els casos en què la finalitat de l’accés o la condició de la persona reclamant resultin determinants del sentit estimatori del dret d’accés, l’ús de la informació restarà condicionat a la motivació o la finalitat al·legades, que n’han determinat la prevalença en relació amb altres drets protegits per límits que hi concorrin. Més enllà de si la persona reclamant ha de ser considerada o no formalment i als efectes de l’LPAC persona interessada en l’expedient informatiu derivat de la denúncia -amb el dret inherent a aquesta posició, d’acord amb l’article 53.1.a LPAC, d’accés a l’expedient complet en qualsevol moment de la seva tramitació- és indubtable que, almenys, és persona afectada per l’escrit objecte de reclamació als efectes de l’LTAIPBG i que té un interès legítim en l’accés, considerant el seu dret a la defensa i el fet que, segons sembla per la informació aportada per l’Ajuntament, la denúncia hauria motivat que fos traslladat del seu lloc de treball. L’article 275 del Decret 214/1990, que aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPSEL), estableix el caràcter reservat de la informació prèvia relacionada amb un expedient disciplinari. Però considerant que, segons s’afirma reiteradament, l’expedient d’investigació s’ha clos (i, per tant, no es pot veure perjudicat per l’accés) i que no se n’ha derivat expedient disciplinari o sancionador (i per tant, no té caràcter d’informació reservada per l’RPSEL, d’altra banda, una norma de rang reglamentari, no legal) és clar que en el moment de resoldre no es pot limitar l’accés motivant-ho en el perjudici que pugui comportar per a la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública establerta per una norma amb rang de llei, previst a l’article 21.1.c LTAIPBG, ni tampoc li seria aplicable, en tant que expedient d’informació tancat, el límit a l’accés previst a l’article 21.1.b per als casos en què l’accés a la informació pugui perjudicar la investigació o la sanció de la infracció administrativa o disciplinària. L’accés al document de denúncia, des d’un punt de vista material, comporta en la seva major part accés a dades personals pròpies de la persona denunciada, però també a dades personals de la persona denunciant. El dret d’accés a les dades pròpies reconegut per l’article 15 LOPD comporta que la persona denunciada té dret a accedir, en tot cas, a la informació que contingui l’escrit de denúncia relativa a la seva persona (els fets, expressions verbals, conductes que se li atribueixen o infraccions de les què se l’acusa, com a elements fonamentals per a exercir el seu dret de defensa) i fins i tot a la identitat de la persona autora de la denúncia. En relació amb les dades personals de la persona denunciant que constin a l’escrit, més enllà de les dades identificatives, caldria ponderar-ne l’accés d’acord amb les regles dels articles 23 i 24 LTAIPBG. Les dades relatives a la salut psicològica de la persona denunciant, si n’hi hagués, s’haurien d’eliminar de l’accés (considerant que la denúncia no ha derivat en un expedient disciplinari, ja que si ho hagués fet, podria estar justificat fins i tot l’accés a aquesta informació sensible per permetre la defensa del denunciat). De les al·legacions realitzades per la persona afectada no en resulten consideracions relatives a l’afectació de la seva seguretat, que d’acord amb l’article 24 LTAIPBG puguin ser tingudes en compte en la ponderació, ni altres consideracions que puguin ser rellevants pel sentit d’aquesta Resolució, sinó que simplement s’expressa en contra de que la persona reclamant pugui accedir a dades de la seva esfera més privada (DNI, domicili, telèfon) que no figuren en el document que es reclama. No resulta necessari ni indicat ajornar l’execució d’aquesta Resolució i l’accés material a la denúncia mentre la persona afectada pugui interposar-hi recurs contenciós administratiu en contra. Tanmateix, per al cas que la persona afectada tingui la intenció de recórrer aquesta Resolució i demanar-ne cautelarment la suspensió, es pot adreçar a aquesta Comissió informant-ne i demanant, com incident d’execució, que s’acordi la suspensió del termini que s’hi indica per a la seva execució.

Resolució 12/2018, d' 1 de febrer

És exigible que la reclamació concreti adequadament el seu objecte i que la persona reclamant sigui diligent en el compliment dels tràmits

 Resum: L’escrit de reclamació no té la concreció i la claredat exigibles, i no s’ha atès la petició de concreció adreçada a la part reclamant. La pretensió que, arran de la comprovació d’eventuals contradiccions entre informes d’origen divers, s’instin actuacions sancionadores per part del Departament d’Ensenyament no queda emparada pel dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, per la via de reclamació davant d’aquesta Comissió. El dret d’accés que la GAIP garanteix té per finalitat, precisament, assegurar l’accés a la informació i la documentació que permetin aquest control o judici crític en relació amb la gestió de les administracions públiques, i fonamentar documentalment, si escau, el seu atac per les vies que corresponguin. El requisit de preexistència de la informació per a què pugui projectar-s’hi el dret d’accés no exclou que pugui ser exigible una certa elaboració de la informació preexistent, però en tot cas, no justifica exigir de l’Administració que creï o cerqui la informació si abans no en disposava. L’Administració pot vàlidament substituir el lliurament material de documentació que ha estat publicada prèviament indicant-ne l’enllaç (art. 36.2.b LTAIPBG), i l’enllaç o link indicat per l’Administració en la seva resposta té la concreció exigible, ja que no remet a un portal genèric sinó que constitueix l’adreça on accedir directament a l’informe, tal i com ha pogut comprovar aquesta Comissió. No s’aprecia que pugui invocar-se la comissió d’una infracció com la que assenyala la part reclamant pel fet que el Departament d’Ensenyament hagi respost a la sol·licitud d’accés indicant l’enllaç web on es pot accedir a un informe publicat del què, a més, no n’és l’autor. I, encara menys, resulta acreditat que ho hagi fet deliberadament amb la pretensió d’impedir o d’obstaculitzar la comprensió del document que, d’altra banda, s’ha demostrat perfectament localitzable amb una simple consulta a un cercador d’un habitual i estès d’internet. Els principis generals de bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollits a l’article 111-7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol podrien aplicar-se, efectivament, al procediment d’accés i de reclamació d’informació pública (tot i que la legislació catalana no regula la inadmissió de les sol·licituds abusives, com ho fa la legislació estatal en el seu article 18.1.e), si resultés acreditat que la veritable pretensió de l’acció no és obtenir informació, sinó danyar, bloquejar o perjudicar l’Administració a la qual s’adreça la sol·licitud (Resolucions de les Reclamacions 36/2015, d’11 de febrer de 2016; i 7/2016 i 8/2016, de 17 de març, entre d’altres). Altrament, també es podria considerar abús de dret en la reclamació si de la manca d’interès o de diligència mostrada en el seguiment dels procediments iniciats per la part reclamant s’inferís que la seva finalitat i pretensió veritable no és, pròpiament, l’obtenció de la tutela del seu dret a la informació, sinó perjudicar l’Administració amb la reclamació. L’ús de la via de reclamació davant la GAIP que l’LTAIPBG posa a l’abast de les persones que creguin perjudicat el seu dret d’accés, amb caràcter gratuït per al reclamant, comporta tanmateix un cost per a l’Administració, que s’assumeix amb recursos públics. I és, precisament, perquè els recursos emprats per a la garantia d’un dret individual són de naturalesa pública que resulta exigible que qui impulsa el procediment de reclamació en benefici del seu dret tingui un zel i una cura adequats i suficients en el seu seguiment i en l’impuls de la seva tramitació, de manera que s’eviti un malbaratament innecessari de temps i recursos humans públics, especialment escassos en el cas de la GAIP.

 

Resolució 6/2018, de 22 de gener

 

Accés a la relació de despeses fetes pels grups municipals amb càrrec a les subvencions rebudes i a les factures.

 

Resum: La GAIP ha sol·licitat a l’Ajuntament de L’Hospitalet que, d’acord amb l’article 34.1bis RGAIP, notifiqui als grups municipals afectats la presentació de la reclamació, a fi que puguin formular-hi al·legacions, que s’han tingut en compte i es valoren en aquesta Resolució. La informació relacionada amb la destinació donada a aquestes aportacions per part dels grups polítics perceptors és informació rellevant per a la finalitat de la transparència, en la mesura en què, d’una banda, posa a l’abast de la ciutadania la informació necessària per al control de legalitat de la destinació donada a aquests recursos finalistes, i de l’altra, permet el control ciutadà de l’oportunitat de les despeses fetes amb càrrec a aquests recursos públics, de manera que pugui formar-se una opinió crítica de l’actuació dels seus representants polítics a l’Ajuntament, que pot fins i tot incidir en la determinació del seu vot en un futur. Els grups polítics municipals, a diferència dels partits polítics, no tenen personalitat o entitat diferenciada de l‘Ajuntament, sinó que són una fórmula organitzativa interna dels Ajuntaments creada amb la finalitat de facilitar la relació i la participació dels electes d’una mateixa llista electoral en els òrgans municipals, d’acord amb criteris de proporcionalitat. A aquesta manca de personalitat no s’hi pot oposar el fet que els grups polítics municipals puguin disposar de NIF, ja que aquesta identificació fiscal no va lligada a la personalitat jurídica sinó al fet de ser obligats tributaris d’acord amb l’article 35.2. de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària. La justificació de la despesa de les aportacions econòmiques als grups polítics municipals és informació pública, encara que no estigui materialment a mans dels òrgans municipals, considerant que el Ple té la potestat d’exigir-la i obtenir-la dels grups municipals, per habilitació expressa de l’article 73 LBRL. El dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores, de manera que no s’han d’eliminar de la documentació i la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a regidor, especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència, i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la; tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques que hi apareguin, s’hauran d’anonimitzar de les factures i documentació relativa a les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Cal remarcar la necessitat que les lleis anteriors a la legislació de transparència s’interpretin a la llum d’aquesta nova regulació; altra cosa suposaria buidar de manera injustificada el cabal d’informació a la que es pot accedir arran de la legislació de transparència amb el fútil pretext que no estava previst en una norma que és anterior a la seva promulgació. La GAIP, en exercici de la funció d’orientació als subjectes d’obligacions de publicitat activa que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, considera que les aportacions econòmiques als grups polítics han de tenir el tractament de subvencions incloses dins del règim de publicitat activa previst a l’article 15 LTAIPBG.

Resolució 405/2017, de 19 de desembre

L’Administració no es  pot oposar a l’accés per la complexitat de la tasca d’elaboració que requereixi si tenia l’obligació legal de disposar d’aquesta informació abans de la sol·licitud.

Resum: L’elaboració de l’RLT és obligada i deriva d’un manament legal previ, i no pas de la sol·licitud d’accés que ara es reclama, de manera que no és aplicable al cas l’article 29.1.b LTAIPBG, pensat per als casos en què la satisfacció singular del dret a la informació comporti una destinació desproporcionada dels recursos públics de què disposa l’Administració. D’acord amb l’exposat, la manca d’elaboració de l’RLT incomplint el manament legal de disposar-ne i de fer-la pública al portal de transparència, que ja ha comportat un perjudici clar i directe al sindicat reclamant en la mesura en que li ha impedit consultar-la des de principis de 2016, no ha de comportar un nou perjudici en el dret d’accés de la part reclamant justificant la inadmissió de la sol·licitud, ni la seva dilació indeterminada en el temps.

Resolució 403/2017, de 12 de desembre

L’article 3.2 LTAIPBG és d’aplicació a les corporacions de dret públic . La derivació incorrecte de la sol·licitud no eximeix l’Administració de facilitar la informació que li ha estat sol·licitada.

Resum: El DARP ha d'oferir la informació sol·licitada que fa referència a l'aplicació dels recursos procedents de subvencions per part de la CPB, si bé limitada a la relacionada amb subvencions rebudes amb càrrec als Pressupostos de la Generalitat i gestionades pel DARP. L'article 3.2, en relació amb el 3.1.d, LTAIPBG estableix responsabilitats de transparència i en relació amb l'accés a la informació pública per a les administracions responsables de les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per funcionar o per dur a terme les seves activitats per qualsevol títol jurídic; tot i que aquest precepte està pensat bàsicament per persones físiques o per a persones jurídiques privades, la veritat és que no exclou les públiques, i cal interpretar que és aplicable a qualsevol tipus d'entitats, tant públiques com privades, no incloses en l'article 3.1.a i b LTAIPBG i que, en conseqüència, no estan obligades directament a complir les obligacions de transparència i accés a la informació pública establertes per aquesta Llei; en el cas de les confraries de pescadors, que per l'article 3.1.b LTAIPBG només tenen obligació de fer públiques i donar accés a la informació de les seves activitats que afecten el seu exercici de funcions públiques, els serien aplicables addicionalment les obligacions establertes per l'article 3.2 de la mateixa Llei pel que fa a la informació relativa a la gestió de serveis públics i l'ús de recursos procedents de fons públics, així com a les retribucions dels seus directius, si més del 25 per cent del seu volum general de negoci està vinculat a activitats realitzades per compte d'administracions públiques. A partir de la recepció de la sol·licitud de la qual porta causa aquesta Reclamació, el DARP l'hauria derivat a la CPB, en aplicació del que preveu l'article 30.2 LTAIPBG; cal entendre, però, que a tenor del disposat per la Resolució de la GAIP 310/2017, de 15 de setembre, que va considerar que la informació sol·licitada quedava al marge de les obligacions d'informació pública de les confraries de pescadors, aquella derivació no era procedent i, per tant, no va causar efectes, de manera que no va enervar la responsabilitat del DARP amb vista a atendre degudament el sol·licitat per la persona reclamant. A partir de la recepció de la sol·licitud de la qual porta causa aquesta Reclamació, el DARP l'hauria derivat a la CPB, en aplicació del que preveu l'article 30.2 LTAIPBG; cal entendre, però, que a tenor del disposat per la Resolució de la GAIP 310/2017, de 15 de setembre, que va considerar que la informació sol·licitada quedava al marge de les obligacions d'informació pública de les confraries de pescadors, aquella derivació no era procedent i, per tant, no va causar efectes, de manera que no va enervar la responsabilitat del DARP amb vista a atendre degudament el sol·licitat per la persona reclamant. A partir de la recepció de la sol·licitud de la qual porta causa aquesta Reclamació, el DARP l'hauria derivat a la CPB, en aplicació del que preveu l'article 30.2 LTAIPBG; cal entendre, però, que d’acord amb el disposat per la Resolució de la GAIP 310/2017, de 15 de setembre, que va considerar que la informació sol·licitada quedava al marge de les obligacions d'informació pública de les confraries de pescadors, aquella derivació no era procedent i, per tant, no va causar efectes, de manera que no va enervar la responsabilitat del DARP amb vista a atendre degudament el sol·licitat per la persona reclamant.

Resolució 394/2017, de 4 de desembre

La negligència a l’hora d’accedir a la informació fa dubtar de la motivació real de la sol·licitud d’accés i pot ser indiciària d’abús de dret.

Resum: El dret d’accés no empara la pretensió d’obtenir opinions, justificacions o judicis de l’administració. La satisfacció de la sol·licitud comporta que l’Ajuntament faci un judici paral·lel i previ al pronunciament judicial que produiria un dany cert i greu en el prestigi social i el bon nom de la persona a qui l’Ajuntament assenyalés com a responsable, i que podria constituir fins i tot un delicte d’injúries o calumnies. No es pot estimar la pretensió de la persona reclamant d’accés il·limitat als expedients de contractació de personal sense cap tasca d’anonimització prèvia, ja que la limitació parcial del dret d’accés atenent la protecció de les dades personals que ha practicat l’Ajuntament i contra la qual es reclama és en principi exigible i ajustada a dret, sens perjudici que si es planteja la reclamació sobre l’exclusió d’una informació més concreta es pugui ponderar adequadament si la limitació aplicada és o no excessiva. Considerant que dels antecedents d’aquest cas (a l’igual que en d’altres coneguts per aquesta Comissió en relació amb les mateixes parts del procediment) es desprèn que la persona reclamant no s’ha personat per obtenir la informació un cop li ha estat estimada i elaborada per l’Administració, cal advertir-lo de la responsabilitat i de la diligència que li són exigibles en el seguiment del procediment i en l’accés material a la informació que sol·licita, sobretot tenint en compte que per satisfer la seva sol·licitud ha calgut una tasca d’anonimització prèvia que l’Administració ha hagut d’assumir amb els recursos humans limitats i escassos de què disposa, i de l’eventual abús de dret en que pot incórrer si la seva negligència a l’hora d’accedir a la informació fa dubtar de la motivació real de la seva sol·licitud d’accés.

Resolució 388/2017, de 20 de novembre

S’ordena retrotraure la tramitació de la sol·licitud i derivar-la als òrgans competents per resoldre-la

Resum: En no assolir-se acord en procediment de mediació és procedent continuar la tramitació de la reclamació per procediment ordinari fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. El silenci positiu previst a l’article 35.1 LTAIPBG no s’aplica de manera automàtica i generalitzada a tots els casos, sinó que constitueix un règim general que s’ha d’exceptuar en els casos previstos pel mateix article, en el seu apartat 2, quan concorri algun dels límits a l’accés legalment establerts. I això perquè la inactivitat de l’Administració no pot perjudicar els drets i interessos particulars protegits pels límits a l’accés, ni es pot adquirir per silenci allò que seria inestimable per resolució expressa. Depassat el termini per resoldre, i d’acord amb l’article 35 LTAIPBG, no sembla que pugui ser oposada a l’estimació presumpta de l’accés cap altra circumstància més que la concurrència d’un límit legalment establert (art. 35.2 LTAIPBG) de manera que les causes d’inadmissió no quedarien incloses en aquest supòsit i no tindrien aquesta eficàcia contra la producció del silenci positiu. Cal tenir en compte que si bé els límits a l’accés protegeixen drets o bens jurídics de terceres persones que no s’han de veure injustament perjudicades per la inactivitat de l’Administració, les causes d’inadmissió protegeixen la pròpia administració, permetent-li que pugui deixar de tramitar sol·licituds d’informació que li requereixen una complexitat d’elaboració considerable, o que demanen informació que es farà pública properament, o treballs interns sense rellevància. Precisament perquè el legislador ha posat a mans de l’Administració aquesta prerrogativa en detriment del dret d’accés li és exigible a l’Administració que sigui diligent a l’hora d’emprar-la, evitant que per la seva inactivitat o retard en el compliment del termini legalment fixat per resoldre es generi en la persona sol·licitant, arran de l’aplicació del règim general del silenci administratiu positiu de l’article 35 LTAIPBG, una expectativa o presumpció d’estimació de la seva petició que només podria ser revocada per l’aplicació al cas d’un límit a l’accés establert legalment com a tal. La condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat amb què s’exerceix aquest dret i no pas amb el volum de la informació que es sol·licita. La DGFP ha expressat clarament en el seu informe que no ha elaborat ni posseeix la informació que es demana, sinó que són els diferents departaments de la Generalitat i ens del sector públic que utilitzen ATRI per a la difusió de les ofertes de treball els que posseeixen els expedients que es demanen. D’acord amb això, la DGFP no era l’òrgan competent per resoldre la inadmissió a tràmit per la qual cosa s’ordena retrotraure el procediment de la sol·licitud d’accés a l’inici de la tramitació i es requereix a la DGFP a derivar la sol·licitud als departaments i ens del sector públic de la Generalitat que durant l’interval de temps indicat a la sol·licitud han publicat ofertes de treball a ATRI i tenen en el seu poder els expedients de provisió, els quals hauran de continuar amb la seva tramitació d’acord amb el procediment establert a l’LTAIPBG. Contra cadascuna de les Resolucions es podrà interposar reclamació davant d’aquesta Comissió.

Resolució 382/2017, de 20 de novembre

El dret d’accés abasta els documents preexistents en poder de l’administració, i la legislació de transparència no l’obliga a traduir-los a una altra llengua per satisfer-lo.

Resum: Pel que fa a la part de la sol·licitud que requereix que la informació sigui en llengua castellana, cal assenyalar que el dret d'accés a la informació no inclou un hipotètic dret a la traducció de documents administratius, de manera que els documents a què es pot accedir a la base de la LTAIPBG han de ser facilitades en la llengua en què estiguin redactats, sense perjudici del dret de la persona sol·licitant a escollir la llengua dels procediments i de les comunicacions amb l'Administració, d'acord amb el que preveu la legislació de procediment administratiu i de política lingüística. No s'aprecien circumstàncies que permetin afirmar el venciment del termini previst legalment per poder reclamar davant la GAIP, ja que en aquest cas difícilment es pot determinar amb certesa la data d'inici del còmput del mateix; en conseqüència, la inadmissió de la reclamació per extemporània sol·licitada per l'Administració suposaria un sacrifici al dret d'accés a la informació no justificat legalment.

Resolució 367/2017, de 20 de novembre

La manca de col·laboració de l’Administració amb durant el procediment de reclamació no impedeix la seva tramitació ni l’eximeix del compliment de la Resolució amb què finalitzi.

Resum: L’Ajuntament del Morell no ha facilitat a la GAIP l’expedient de la sol·licitud d’accés ni la informació relacionada amb els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP. L’article 33.6 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per al Comissió no impedeix que aquesta continuí la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. D’acord amb l’exposat, i considerant el termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació de què disposa la GAIP per resoldre-la (article 45 RGAIP) s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de l’Administració reclamada, que quedarà tanmateix vinculada i obligada pel sentit i els termes de la Resolució que dicti la GAIP

Resolució 363/2017, de 20 de novembre

El dret d’accés a la informació no empara la pretensió de que la Administració emeti certificacions per satisfer-lo. 

Resum:  Les reclamacions a la GAIP han de tenir per objecte informacions demanades prèviament a l’Administració que se suposa les té en el seu poder i així han d’acreditar-ho. Tant per raons elementals de seguretat jurídica, com pel principi general de proscripció de l’abús de dret, no es poden admetre reclamacions a la GAIP demanant informacions que ja hagin estat reclamades prèviament per la mateixa persona i hagin estat objecte de resolucions prèvies de la mateixa GAIP; si aquesta Comissió de Garantia s’ha pronunciat sobre el dret de la mateixa persona reclamant a una determinada informació, no té cap sentit, i és entorpidor pel seu normal funcionament i per a l’atenció deguda als drets de la resta de ciutadania, que s’hagi de tornar a pronunciar sobre el mateix objecte. El dret d’accés a la informació no empara cap dret a poder exigir a l’Administració pública la confecció de certificacions; confegir una certificació és una tasca jurídicament qualificada que requereix no només la redacció de bell nou del text corresponent de la certificació (cosa que, per si sola, ja és dubtós que pugui ser requerit en base al dret d’accés a la informació pública), sinó també una tasca prèvia de comprovació dels fets objecte de la certificació, que depassa en molt del que és exigible a l’Administració en base al dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que pugui ser-li exigit en base a altres drets.

Resolució 357/2017, de 20 de novembre

Es desestima l’accés a les nòmines, però s’estima l’accés als diferents elements retributius

Resum: La manca d’indicació de la via de reclamació davant la GAIP en la notificació de la resolució desestimatòria d’una sol·licitud d’accés en deixa obert el termini de reclamació i, per tant, no esdevé ferma. La sol·licitud d’accés a informació pública no requereix de motivació ni justificació i es garanteix per la legislació de transparència a qualsevol ciutadà, sense que sigui exigible una determinada representació sindical. L’àmbit material sobre el que es projecta el dret d’accés desborda la informació objecte de publicitat activa i no té altra limitació que la derivada de l’aplicació eventual dels límits legalment establerts, si escau. La nòmina podria contenir dades especialment protegides: seria el cas, si hi constés, de la informació relacionada amb embargaments administratius o judicials de nòmina, l’afiliació sindical, dades relatives a la salut laboral o situacions de discapacitat. Considerant això, no es pot estimar l’accés a les nòmines. Tanmateix, l’LTAIPBG obliga a aplicar els límits a l’accés de forma restrictiva (art. 20),  acotant la limitació a la informació afectada i donant accés a la resta de dades (art. 25). D’acord amb això, la desestimació de l’accés a la nòmina fonamentada en la protecció de dades personals no ha d’impedir l’accés parcial de la persona reclamant a aquella informació retributiva que s’hi conté que no quedi exclosa de l’accés per aplicació de l’article 23 LTAIPBG (dades personals especialment protegides), i que d’acord amb les regles de ponderació establertes a l’article 24 LTAIPBG i amb els principis generals del Capítol II del Títol III LTAIPBG resulti justificada per a la finalitat de l’accés, que la persona reclamant ha especificat que és la comparació dels diferents complements retributius als treballadors funcionaris i laborals en les diverses categories professionals, considerant que la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament  no està ni actualitzada ni publicada. Les gratificacions per hores extraordinàries és un element retributiu no-associat al lloc de treball, rellevant per a la finalitat de la transparència ja que permet avaluar i formar-se una opinió crítica de la gestió dels recursos humans duta a terme per l’Ajuntament quant a l’organització i distribució dels recursos humans, planificació de tasques,  condicions de sobrecàrrega de feina, i fins i tot permet detectar corrupteles per al cas que la gratificació per hores extres s’utilitzi com a complement salarial encobert o per afavorir econòmicament un determinat personal. El complement de productivitat és un element retributiu no-fix ni periòdic, destinat a compensar econòmicament l’especial rendiment, la dedicació i la iniciativa personal de la persona treballadora i correspon a l’Alcalde fixar-ne la distribució. Aquest element de discrecionalitat en mans de l’Alcalde associat a l’avaluació i distribució del complement fa que resulti adequat a la finalitat genèrica de la transparència permetre’n el control. Ni les dades retributives ni les dades identificatives són dades especialment protegides d’acord amb l‘LOPD, però certament són dades que associades unes a les altres, ofereixen un perfil econòmic personal l’accés al qual s’ha de ponderar d’acord amb els criteris de l’article 24 LTAIPBG. En aquest sentit, cal ponderar de manera diversa la prevalença de  l’interès públic en la divulgació de la informació retributiva dels alts càrrecs i del personal eventual, de l’interès públic que pugui tenir la difusió de la de la resta del personal, funcionari i laboral. L’interès públic en la divulgació de la informació individualitzada i identificada nominalment de les retribucions, indemnitzacions dietes i qualsevol complement retributiu dels membres del govern municipal, si en perceben, així com dels alts càrrecs i personal eventual o de confiança de l‘Ajuntament ha estat ponderat pel legislador com a prevalent al dret a la protecció de dades en establir-ne la publicitat activa, i per tant, l’accés a aquesta informació no només ha de ser estimat a la persona reclamant, sinó que cal que recordar a l’Ajuntament la seva obligació de difondre-la al portal de transparència. Pel que fa a la resta de personal, tenint molt present que la justificació de l’accés sol·licitat és la comparació de grups i nivells de personal funcionari i laboral, i que per a aquesta finalitat, no resulta necessària la identificació de qui percep la remuneració, es desestima l’accés a les dades identificatives personals associades a la seva remuneració, considerant que la finalitat de l’accés queda satisfeta amb l’accés a les dades retributives de cada lloc de treball, identificat de la manera preceptiva a l’RLT.

Resolució 356/2017 de 20 de novembre

Si l’acord assolit en mediació és parcial, la GAIP sense necessitat d’iniciar-se un nou procediment, resol sobre els punts no acordats per les parts.

Resum: Correspon posar fi al procediment de reclamació en relació amb els punts sobre els que s’ha assolit acord en mediació, continuant la tramitació fins al pronunciament per resolució de la GAIP en allò sobre el que no hi ha hagut acord. La causa d’inadmissió regulada a l’article 18.1.e LTAIPBGE no és d’aplicació a Catalunya. El caràcter bàsic suposa el mínim comú que les legislacions de desenvolupament han de recollir pel que fa a la garantia i l’efectivitat dels drets que s’hi recullen. D’acord amb això, la legislació catalana de transparència (LTAIPBG) no hauria pogut vàlidament limitar l’exercici o l’abast del dret d’accés a la informació establert per l’LTAIPBGE, però sí que pot ampliar-lo, si això no suposa la vulneració d’altres drets subjectius. En el cas de les causes d’inadmissió com la que s’invoca, és clar que el bé jurídic protegit no és el dret subjectiu d’altres persones, sinó la pròpia organització administrativa, que es protegeix així de peticions repetitives o considerades abusives. D’acord amb això, considerant la potestat del legislador autonòmic en matèria d’autoorganització administrativa, res no li impedeix sotmetre les administracions catalanes a un règim menys protector per a si mateixes, ampliant així l’abast de l’exercici subjectiu del dret d’accés a informació pública. En tot cas, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en altres ocasions sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111-7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol. Pel que fa a la causa d’inadmissió de l’article 29.2.b LTAIPBG, requereix que concorri una complexitat en la tasca d’elaboració de la informació que ha de ser acreditada per l’Administració que l’oposa. L’FGSHSCSP no ha justificat ni acreditat quina seria la complexitat que requeriria la tasca d’elaboració de la informació sol·licitada. El cert és que es pot inferir de la petició de concreció extemporània de la sol·licitud i de la incorporació a la fonamentació de la inadmissió de la causa basada en les sol·licituds abusives, que l’FGSHSCSP ha basat la inadmissió de la sol·licitud en el fet que era molt àmplia i extensa, i no pas en la complexitat tècnica del procés per a seleccionar i obtenir aquesta informació de les seves bases de dades de gestió econòmica o dels aplicatius de gestió electrònica de factures, cosa que fa qüestionable la seva aplicació. Això és encara més cert si tenim en compte que l’objecte d’aquesta reclamació ha quedat molt reduït, després que l’Administració ja hagi accedit a facilitar voluntàriament, en el marc de la mediació, el gruix de la informació que havia estat objecte de sol·licitud. Per tant, en relació amb allò que constitueix l’objecte d’aquesta Resolució (mostreig de factures i import global de la contractació) no només no queda acreditada per part de l’Administració sinó que tampoc es fa evident per a aquesta Comissió quina complexitat podria revestir elaborar-la, considerant que la gestió documental de la facturació i els mitjans electrònics de tramitació i gestió han de ser suficients per oferir-la sense un esforç que pugui oposar-s’hi.

Resolució 354/2017, de 20 de novembre

Accés a les convocatòries i valoracions dels aspirants a places de lliure designació.

Resum: Es poden exceptuar de l’obligació de resoldre motivadament les sol·licituds d’accés aquells casos en què l’Administració comunica directament la informació sol·licitada o indica com accedir-hi, de manera que el lliurament material de la informació substituiria la resolució estimatòria total i incondicionada de l’accés demanat. Ara bé, en la mesura en què la resposta donada a una sol·licitud d’accés suposi una limitació, total o parcial de la sol·licitud, l’Administració ve obligada a resoldre de manera expressa per l’òrgan competent, motivar i justificar en dret la desestimació o limitació que imposa a l’accés, i a notificar-la formalment a la reclamant tot indicant-li en peu de recurs les accionis que la persona reclamant pot interposar en revisió d’aquesta Resolució, i fer-ho dins del termini d’un mes. Dels dos sistemes previstos de provisió de llocs de treball a les Administracions públiques -el concurs i el de lliure designació- aquest darrer sistema té caràcter excepcional d’acord amb l’article 124 in fine del Decret 214/1990, del 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPSEL), que estableix que “el sistema normal de provisió és el de concurs”, està reservat de manera exclusiva a aquelles places que estan així designades a l’RLT i d’acord amb el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (TRFP), s’aplica a la provisió de llocs d’especial responsabilitat o de confiança, com els llocs de subdirector general i de secretari d'alt càrrec així com altres llocs de caràcter directiu o d'especial responsabilitat o que per l’especial naturalesa de les seves funcions es determini així en l’RLT. És, precisament, aquest perfil d’especial responsabilitat o de confiança el que justifica que es deixi en mans de l’òrgan de selecció un major grau de discrecionalitat en la valoració de la idoneïtat dels candidats que en el sistema de concurs (art. 80 EBEP), però alhora és aquest major marge de discrecionalitat de l’Administració en la selecció del personal públic el que justifica especialment la necessitat de transparència del procés i de facilitar-ne el control i el retiment de comptes, no només però especialment a aquells representants del personal del propi Ajuntament, com ho és el reclamant, que tenen la funció de vetllar per la legalitat i la idoneïtat de les polítiques de personal aplicades. El fet que l’Ajuntament hagués anunciat a RADAR el procés de provisió de cada lloc singular en el moment en què va ser convocat i que, per tant, els sindicats i representants dels treballadors l’haguessin pogut consultar aleshores, no impedeix al reclamant demanar i obtenir ara aquesta informació sistematitzada ni pot justificar la desestimació o limitació de l’accés per part de l’Ajuntament. El sacrifici del dret a la privacitat dels aspirants que comporta la divulgació de les dades personals identificatives no sembla adequar-se al principi de qualitat de dades de l’article 4 LOPD; d’acord amb aquest principi, resultarà adequat, necessari i proporcional per a la finalitat de la transparència la cessió de dades personals que permetin controlar l’ús de la facultat discrecional de l’Administració en la selecció de personal pel sistema de lliure designació, així com permetre el control públic de que les persones seleccionades per a llocs d’especial responsabilitat o direcció tenen el perfil professional idoni per exercir-lo. Tanmateix, en relació amb els candidats no-seleccionats no s’aprecia que l’interès públic en la difusió de la seva identitat justifiqui i hagi de prevaldre sobre el seu dret individual a la protecció de dades personals i a la privacitat, considerant que no han resultat beneficiats amb un lloc públic d’especial responsabilitat o confiança. Tot això referit a la petició genèrica objecte d’aquesta reclamació, i sens perjudici que en un cas concret on s’apreciïn indicis d’irregularitats la ponderació pugui ser favorable a l’accés a les dades identificatives dels aspirants no seleccionats, si resulten rellevants per a la finalitat de control i de transparència. Finalment, i quant als mèrits professionals valorats en el procés de selecció i al resultat final obtingut per cada aspirant, tot i tenir en compte l’especificitat dels procediments de lliure designació, és una informació especialment rellevant per a la comprovació de l’acompliment dels requisits i mèrits professionals requerits per al lloc i l’adequada valoració dels mateixos en relació amb tots els aspirants, sobretot tenint en compte que la persona reclamant és delegat de personal i, per tant, entre les seves funcions hi ha la de vigilància i control de legalitat dels procediments de selecció de personal. Ara bé, aquesta informació no ha d’estar associada a les dades identificatives personals d’aquells participants que no han estat seleccionats, per les raons tot just exposades. Aquesta informació l’ha de tenir documentada l’Ajuntament, tenint en compte que el titular del centre directiu, l'organisme o l'entitat en què figuri el lloc convocat ha d'emetre un informe previ al nomenament corresponent (art.63 TRFP), en el que cal suposar que hi constarà la valoració dels participants i especialment els mèrits del candidat seleccionat, i la persona reclamant ha de poder accedir-hi prèvia l’anonimització de les dades identificatives de les persones candidates no seleccionades.

Resolució 351/2017, de 20 de novembre

Accés a les retribucions nominatives del personal directu d’empreses privades concessionàries de serveis públics.

Resum: Declara el dret d’accés a les retribucions dels directius d’empreses privades concessionàries de serveis públics de l’AMB de transport de viatgers, en les que més del 25 per cent del volum de negoci correspon a activitats per compte del sector públic. L’obligació de les administracions públiques afectades d’obtenir i facilitar aquesta informació sorgeix amb l’entrada en vigor de la legislació de transparència (1 de juliol de 2015). La informació sol·licitada inclou la identitat dels càrrecs directius afectats i la legislació de protecció de dades personals no impedeix que s’hagi de donar aquesta informació associada a la de la retribució corresponent, atesa l’especial responsabilitat que ostenten aquests càrrecs en la respectiva empresa. A diferència del concepte de “lloc de treball” o “lloc directiu”, que té una evident connotació objectiva, independent de la identitat de la persona que l’ocupa i fins i tot de si en un moment donat l’ocupa o no una persona determinada, el de “càrrec directiu” té un component innegablement personal o subjectiu, ja que el càrrec és indestriable de la persona que l’ocupa, de manera que quan l’incís final de l’article 3.2 estableix l’obligació d’informar sobre les retribucions dels càrrecs directius, aquesta informació ha de ser referida al que perceben les persones físiques titulars d’aquests càrrecs, identificades amb el seu nom i cognoms. Atesa l’oposició manifestada per dues empreses a la difusió de la identitat dels directius corresponents, aquesta dada no es pot donar mentre no hagi transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució.

Resolució 347/2017, de 23 d'octubre

El dret d’accés no es pot projectar sobre informació futura o que no es a mans de l’Administració en el moment en què es formula la sol·licitud.

Resum: D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i als efectes d’aquesta llei i dels drets que s’hi emparen, és informació pública la que l’Administració té en el seu poder. Aquest requisit de possessió material de la informació que es sol·licita s’ha de referir al moment en què es formula la sol·licitud d’accés i, per tant, exclou que quedin emparats pel dret d’accés informació futura o generada en un moment posterior. La pretensió objecte de la sol·licitud no és l’accés als expedients en poder de l’Administració en el moment de la sol·licitud sinó que li sigui assignat un dia fix per a la consulta futura d’aquesta documentació o que se li comuniqui les modificacions que s’hi produeixin, per la qual cosa no pot ser reclamada per aquesta via i correspon inadmetre a tràmit la reclamació per manca d’objecte