Resolucions destacades

Podeu consultar aquí el resum de les Resolucions més rellevants pel que fa als criteris que s’hi fixen. La divulgació d’aquests criteris, que la GAIP aplicarà en la resolució de les reclamacions futures,  respon a la voluntat de la GAIP d’actuar amb transparència i previsibilitat.

Resolucions destacades

Resolució 347/2017, de 23 d'octubre

El dret d’accés no es pot projectar sobre informació futura o que no es a mans de l’Administració en el moment en què es formula la sol·licitud.

Resum: D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i als efectes d’aquesta llei i dels drets que s’hi emparen, és informació pública la que l’Administració té en el seu poder. Aquest requisit de possessió material de la informació que es sol·licita s’ha de referir al moment en què es formula la sol·licitud d’accés i, per tant, exclou que quedin emparats pel dret d’accés informació futura o generada en un moment posterior. La pretensió objecte de la sol·licitud no és l’accés als expedients en poder de l’Administració en el moment de la sol·licitud sinó que li sigui assignat un dia fix per a la consulta futura d’aquesta documentació o que se li comuniqui les modificacions que s’hi produeixin, per la qual cosa no pot ser reclamada per aquesta via i correspon inadmetre a tràmit la reclamació per manca d’objecte

Resolució 336/2017, de 6 d'octubre

L'Administració pot modificar el format d’accés a la informació si el format sol·licitat  li requereix una tasca complexa d’elaboració.

Resum: D’acord amb el caràcter supletori de l’LTAIPBG establert a la seva disposició addicional primera, apartat segon, i considerant que la LAIA no preveu expressament la possibilitat de reclamar davant d’un òrgan independent i especialitzat com la GAIP en cas de denegació d’accés, cal concloure que és d’aplicació aquesta via addicional i voluntària de garantia en l’accés a la informació també a l’àmbit del medi ambient i que la GAIP és competent per atendre les reclamacions que se li adrecin per denegació de l’accés a informació ambiental. És exigible a l’Administració per mor del dret d’accés de la ciutadania una certa tasca d’elaboració o de tractament per a l’extracció de dades que consten a registres o arxius; ara bé, aquesta tasca d’elaboració no pot ser desproporcionada o excessiva, tenint en compte que es duu a terme amb personal públic. En el cas que ara es resol, l’SMAS ha dut a terme ja una tasca considerable d’elaboració de la documentació, que permet a la persona reclamant tenir informació útil i valuosa a partir de la qual concretar els criteris de cerca o focalitzar la consulta presencial, per exemple, en un tipus d’infracció de la normativa mediambiental, o en un reiterat comportament infractor de determinades empreses, o concentrant la investigació en les sancions de major gravetat, etc. La tasca d’elaboració ja realitzada per atendre la sol·licitud facilita a la persona reclamant, doncs, la definició de futures actuacions d’investigació i la concreció de paràmetres de cerca més acurats, que permeten reduir la carrega de treball necessària ara per a atendre-la en els termes en què es formula, i que per les circumstàncies del cas es considera, efectivament, excessiva. No s’invoquen, doncs, per part de l’SMAS límits legals aplicables que justifiquin una desestimació parcial del dret d’accés, sinó que des del reconeixement del dret i l’oferiment de facilitar-li la consulta directa dels expedients, es fan consideracions sobre la complexitat de llistar aquestes dades i oferir-les en format digital tenint en compte que no es poden extreure per mitjans informàtics. La Comissió considera que el canvi de format d’accés aplicat per l’Administració està justificat. Tot això, sens perjudici d’encoratjar vivament l’SMAS de proveir-se d’eines tecnològiques que facilitin l’extracció automàtica i la consulta ciutadana de dades tan sensibles i d’interès públic com ho són les relacionades amb la protecció del medi ambient i amb l’activitat sancionadora de l’Administració en relació amb el càstig de les infraccions de la normativa que el protegeix.

Resolució 335/2017, de 6 d'octubre

La manca d’indicació de la via de reclamació davant la GAIP en el peu de recurs de la notificació d’una resolució desestimatòria de l’accés deixa obert el termini de reclamació.

Resum: La manca d’indicació de la via de reclamació davant la GAIP en la notificació de la resolució desestimatòria d’una sol·licitud d’accés en deixa obert el termini de reclamació i, per tant, no esdevé ferma. La sol·licitud d’accés a informació pública no requereix de motivació ni justificació i es garanteix per la legislació de transparència a qualsevol ciutadà, sense que sigui exigible una determinada representació sindical. L’àmbit material sobre el que es projecta el dret d’accés desborda la informació objecte de publicitat activa i no té altra limitació que la derivada de l’aplicació eventual dels límits legalment establerts, si escau.

Resolució 325/2017, de 22 de setembre

S’estima el dret d’accés a les sancions imposades a empreses per infraccions de la normativa mediambiental de l’aigua.

Resum: D’acord amb el caràcter supletori de l’LTAIPBG establert per la DA 2 LTAIPBG i considerant que la LAIA no preveu expressament la possibilitat de reclamar davant un òrgan independent i especialitzat com la GAIP en cas de denegació d’accés a informació mediambiental, cal concloure que és d’aplicació aquesta via addicional i voluntària de garantia en l’accés a la informació també a l’àmbit del medi ambient i que la GAIP és competent per atendre les reclamacions que se li adrecin per denegació de l’accés a informació ambiental. L’Administració no podia desestimar l’accés sense motivar raonadament en la seva Resolució que la preservació dels bens jurídics protegits pels límits invocats requeria la limitació dràstica de tota la informació sol·licitada, sense que aquesta protecció es pogués garantir permetent un accés parcial. L’ACA no ha demanat concreció de la sol·licitud a la persona reclamant abans de resoldre-la i, per tant, no pot ara al·legar inconcreció per justificar la seva desestimació. Considerant que la informació fa referència a procediments sancionadors finalitzats amb resolució d’imposició de multes o sancions, difícilment es pot justificar que la divulgació de la informació pugui perjudicar d’alguna manera l’èxit d’unes investigacions que hauran estat prèvies a la resolució del procediment sancionador, o comprometre el propi procediment, que ja ha finalitzat. Cal desestimar de pla l’aplicació que fa l’ACA del límit relatiu a l’especial protecció de dades personals relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives, ja que només es pot aplicar si les dades són referides a persones físiques, i no són objecte de sol·licitud. No són d’aplicació al cas els límits legalment establerts, ni s’aprecia que hi puguin haver drets o interessos privats que s’hi oposin, més enllà de l’interès que puguin tenir les empreses sancionades en què no es faci púbica la infracció. En aquest sentit, cal posar en dubte la legitimitat d’aquest interès privat considerant que l’eventual dany en el seu prestigi social tindria com a única causa l’incompliment de la llei establert després d’un procediment sancionador en el marc del qual ha pogut exercir el seu dret a defensa amb totes les garanties, i en tot cas cal concloure que aquest eventual interès privat de les empreses sancionades no podria ser prevaldre sinó que hauria de cedir davant l’interès general en conèixer si s’ha complert la llei en un àmbit tan sensible com ho és aquest, i en enjudiciar l’actuació dels poders públics en l’exercici de l’activitat sancionadora que té legalment atribuïda per a la protecció de l’aigua.

Resolució 323/2017, de 22 de setembre

La derivació d’una sol·licitud a l’administració competent ha de ser comunicada a la persona sol·licitant, i aquesta l’haurà de tornar a formalitzar davant d’aquesta darrera administració per a que n’iniciï la tramitació. 

Resum: En relació amb la informació sol·licitada que és a mans de l’Administració de la Generalitat, a més d’informar d’aquest fet a la persona reclamant, l’Ajuntament també hauria d’haver traslladat directament la sol·licitud als serveis d’ensenyament de la Generalitat, cosa que no consta a l’expedient que hagi fet; per tant, procedeix estimar parcialment la Reclamació, als efectes de requerir-li que tramiti aquesta derivació, en aplicació del previst per l’article 30 LTAIPBG i informi d’aquesta actuació a la persona reclamant.