Resolucions destacades

Podeu consultar aquí el resum de les Resolucions més rellevants pel que fa als criteris que s’hi fixen. La divulgació d’aquests criteris, que la GAIP aplicarà en la resolució de les reclamacions futures,  respon a la voluntat de la GAIP d’actuar amb transparència i previsibilitat.

Resolucions destacades

Resolució 303/2017, de 8 de setembre

S’estima l’accés de la denunciant a l’expedient de la  Inspecció de Treball, tot i que la legislació sectorial no li atorga la condició de persona interessada que invoca, considerant que els fets denunciats afectarien els seus drets individuals i que no hi concórren límits regulats a l’LTAIPBG.

Resum: La carència o l’error en la fonamentació legal del dret d’accés feta per la persona que el sol·licita no és rellevant a efectes de la seva estimació ni és, en aquest cas, impeditiva de l’aplicació del règim general d’accés a la informació regulat per l’LTAIPBG, com pretén l’ITB. El fet que la persona reclamant no tingui la condició jurídica de persona interessada en un procediment de la ITB obert i en tràmit, d’acord amb l’article 20.4 LOSITSS, no implica que en el marc del procediment de reclamació davant la GAIP no s’hagi de tenir en consideració l’interès legítim que la persona reclamant té en l’expedient, considerant que la denuncia es presentava contra uns fets que pretesament afectaven els seus drets. No s’examina aquí la posició jurídica que ha de tenir la denunciant en un procediment de l’ITB, sinó simplement si la reclamant pot accedir a informació pública en poder d’una Administració, l’ITB, i per a determinar-ho caldrà ponderar els eventuals límits legals a l’accés que hi puguin concórrer amb la presència d’un dret o interès privat en l’accés (art. 22.1 LTAIPBG), tant rellevant i mereixedor de protecció jurídica com el dret de defensa que invoca la reclamant.

Resolució 301/2017, de 8 de setembre

S’estima l’accés a un expedient tancat de la Oficina Antifrau de Catalunya per part de la persona que hi era investigada.

Resum: El fet que els procediments d’investigació i d’inspecció de l’OAC no siguin pròpiament procediments administratius, i les persones investigades i les inspeccionades no tinguin en rigor la condició jurídica d’interessades en un procediment administratiu, no treu que els seus drets i interessos resultin afectats per l’activitat de l’OAC i que se’ls hagi de reconèixer, amb la finalitat de defensar-los, drets equiparables als garantits per l’ordenament jurídic a les persones interessades en els procediments administratius, i en qualsevol cas el d’accés a la informació que formi part de l’expedient corresponent. El límit previst per l’article 14.1.g LTAIPBGE protegeix la informació relativa a les funcions administratives de vigilància, inspecció i control, davant de l’exercici del dret d’accés a la informació pública; protegeix, en definitiva, interessos de les administracions públiques, per poder conduir amb major opacitat aquesta mena de funcions, i no específicament drets de les persones; l’LTAIPBG té la capacitat legítima d’establir que aquest límit no sigui aplicable a les administracions catalanes, que hauran de desenvolupar les seves funcions de vigilància, inspecció i control amb el mateix grau de transparència que el vigent per a la resta de les seves funcions. La finalitat del límit establert per l’article 14.1.g LTAIPBGE ha de ser necessàriament l’eficaç desenvolupament de les funcions de vigilància, inspecció i control, precisament en el cas concret que s’apliquen, de manera que quan ha clos l’expedient, com ha passat en aquest cas, l’aplicació del límit deixa de tenir justificació. L’article 18 LOAC estableix en el seu apartat 1 que “les actuacions de l’OAC s’han de portar a terme i han d’ésser tramitades assegurant en tot cas la reserva màxima per a evitar perjudicis a la persona o a l’entitat investigades i com a salvaguarda de l’eficàcia del procediment jurisdiccional o administratiu que es pugui iniciar a conseqüència de les dites actuacions”; aquesta reserva no està justificada en el cas que ens ocupa, perquè no és previsible que s’iniciï cap procediment com a conseqüència d’aquestes actuacions (la Fiscalia va arxivar-les), ni que l’accés sol·licitat causi perjudici a la persona investigada, ja que és ella mateixa qui el demana. La interpretació dels dos primers apartats de l’article 19 LOAC ha de ser coherent amb el que estableix l’article 18.3 de la mateixa llei, i entendre que l’accés de la persona investigada (o de qualsevol altra que sigui nominada a les conclusions, informes o exposicions raonades de l’OAC) a l’expedient que la concerneix (amb inclusió de les dades obtingudes per l’OAC com a resultat de la seva investigació) no constitueix pròpiament una divulgació d’aquestes informacions, i a més està emparat per l’article 18.3 de la mateixa llei.

Resolució 299/2017, de 8 de setembre

Una mostra d’un producte aportada com a part de l’oferta tècnica en una licitació també pot ser objecte del dret a la informació pública

 

Resum: El Reial Decret (RD) 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual, i per la disposició addicional 1ª LTAIPBG no exclouen que, en aplicació de la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, es pugui interpretar que la via de reclamació davant la GAIP forma part precisament de la supletorietat d’aquesta llei en relació amb els règims especials d’accés a la informació, i així ho ve entenent reiteradament la GAIP a l’hora d’interpretar l’abast dels règims especials d’accés i de la supletorietat de l’LTAIPBG respecte d’ells; en aquests casos, la GAIP haurà de resoldre aplicant preferentment el contingut del règim especial d’accés (la legislació de contractes, en aquest cas) i supletòriament el règim material de l’LTAIPBG; naturalment, la interposició de la Reclamació davant la GAIP no té cap mena d’efecte en relació amb els procediments de contractació i la seva eventual revisió, que es desenvoluparan segons la seva normativa i amb el ritme que s’escaigui, i no pot ser simultània a la impugnació dels mateixos fets davant d’una altra instància, com podria ser el cas del recurs especial de contractació, ja que en aquest cas la GAIP s’hauria d’inhibir en benefici del Tribunal de contractes del sector públic, per la seva major especialitat en la matèria. Aquesta Reclamació té una vinculació directa amb la concurrència a la contractació i, de la mateixa manera que l’Administració no ha objectat manca de legitimació quan la reclamant ha demanat accés a l’expedient, comportaria un excés de rigor formal apreciar aquesta manca en el procediment de revisió de la resposta donada a la sol·licitud d’accés. L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord de mediació ha de ser signat pels tercers afectats que compareguin en el procediment. L’oposició manifestada per les empreses afectades a l’accés a la informació sol·licitat fan presumir que el procediment de mediació és inviable i, per tant, procedeix estalviar els esforços que caldria esmerçar-hi per part de tots els afectats i continuar amb el procediment ordinari, amb Resolució de la GAIP. És cert que una mostra no és un document, ni una dada alfanumèrica o digital que formi part d’un fitxer o d’una base de dades, que segurament són les expressions més típiques del que és informació; tanmateix, els objectes materials també poden consistir en informació quan serveixen per proporcionar o per acreditar coneixement, i en aquest cas és precisament aquesta la finalitat de la mostra: acreditar el grau de compliment de determinats requeriments de la convocatòria; en conseqüència, el fet de ser mostra no exclou que l’accés a ella pugui ser objecte del dret d’accés a la informació. La declaració de confidencialitat feta per les empreses interessades a l'empara de l'article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l'òrgan de contractació (ni per a les institucions de control), que ha de valorar si és justificada i decidir motivadament si procedeix mantenir-la. La confidencialitat derivada de l'article 140.1 TRLCSP constitueix una excepció al principi general de transparència i dret d'accés a la informació pública i, com a tal excepció, ha de ser degudament argumentada i la seva aplicació convenientment justificada i fonamentada en les circumstàncies del cas. La declaració de confidencialitat que facin els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada. La declaració de confidencialitat feta pels licitadors no pot tenir només una motivació genèrica, sinó que ha d'indicar amb precisió els documents concrets afectats i les raons objectives i específiques que la justifiquen. Els límits al dret d'accés a la informació pública, malgrat que s'acrediti la seva concurrència, no són d'aplicació automàtica ni obligada (llevat del de l'article 23 LTAIPBG), ja que ha de ser ponderada per l'òrgan públic que actua, en atenció als interessos en joc, en funció de les circumstàncies de cas. No és rellevant la condició d’interessada en el procediment en relació amb l’accés a una oferta que no ha estat la guanyadora de la licitació. Es considera justificada l’aplicació a aquesta Resolució de la cautela establerta per l’article 34.3 LTAIPBG, als efectes de demorar l’accés efectiu a la informació reclamada declarada com a confidencial per part dels licitadors al moment de la seva fermesa, i s’adopten mesures concretes per determinar el moment en què procedirà, si s’escau, aquest accés.

Resolució 275/2017, de 9 d'agost

Accés dels electes locals als deutes de persones físiques i  jurídiques  amb  l’Ajuntament.

Resum: Procedeix desestimar la part de la reclamació relativa a què la informació demanada estigui avalada amb un informe jurídic per part de la Secretària-Interventora, ja que aquesta pretensió no té empara en el dret d’accés a la informació pública. El fet d’haver delegat a la Diputació la gestió i recaptació dels ingressos municipals no impedeix a l’Ajuntament de l’Albiol disposar, previ requeriment als serveis provincials, si cal, de la informació objecte d’aquesta Reclamació. La presència de dades personals a la informació sol·licitada, tenint en compte que qui sol·licita la informació és un regidor en exercici dels seu dret a la informació municipal regulat per la legislació de règim local, no pot impedir l’accés sol·licitat. Procedeix descartar que els límits específics sobre informació tributària i sobre informació sancionadora puguin impedir l’accés del regidor reclamant a la informació sol·licitada. Cal advertir a la persona reclamant que ha de respectar la confidencialitat de la informació obtinguda en compliment d’aquesta Resolució, de manera que no la pot comunicar a persones que no tinguin la condició de regidors o regidores del mateix Ajuntament; això no treu que pugui denunciar públicament eventuals irregularitats que hagi pogut conèixer a partir del seu accés a la informació sol·licitada.

Resolució 271/2017, de 9 d'agost

La mera atribució legal de competències en matèria de serveis socials als Ajuntaments, si no n’han assumit el seu exercici,  no justifica l’accés a dades sensibles.

Resum: Atès que un dels atributs de les administracions públiques és la personalitat jurídica (en aquest sentit, i pel que fa als ajuntaments, els atribueix expressament la personalitat jurídica l’article 140 de la Constitució), cal entendre que el dret positiu vigent empara el dret dels municipis d’accés a la informació pública a mans d’altres administracions, dret que han de poder exercir de conformitat amb les previsions de l’LTAIPBG. El fet d’ostentar genèricament competències sobre una matèria, sense haver-ne assumit la seva prestació efectiva, constitueix sens dubte manifestació d’un interès municipal en relació amb les circumstàncies que es puguin donar en la prestació del servei corresponent en el seu terme municipal, i com a tal interès pot contribuir a justificar el seu dret d’accés en la ponderació pertinent, si s’escau. Tanmateix, quan hi ha en joc l’accés a dades sensibles, com és aquest cas, la seva difusió s’ha de considerar exclosa a tota administració llevat de la que en sigui competent en sentit estricte, i aquesta circumstància en aquest cas només concorre en el Consell comarcal, que és l’única Administració que ha assumit efectivament la prestació dels Serveis socials i que, per tant, n’és responsable a tots els efectes. L’Ajuntament podria, certament, assumir-los, ja que te base legal per fer-ho; però mentre no formalitzi aquesta assumpció, no n’és responsable i li mancaria per tant la legitimitat per poder accedir a informació sensible. El que es demana en el marc d’aquesta Reclamació no és l’accés a l’expedient judicial (que només hi tenen dret les parts, que ho haurien de sol·licitar a l’òrgan judicial corresponent, en el marc de la legislació processal, sense que sigui d’aplicació l’LTAIPBG), sinó a la documentació que té el Consell comarcal en relació amb aquell procés, i aquesta documentació és informació pública, l’accés a la qual es regeix per l’LTAIPBG, sense que procedeixi la intervenció, a aquests efectes, de l’autoritat judicial concernida, que només podria impedir-lo mitjançant la declaració de secret sumarial.