Resolucions destacades

Podeu consultar aquí el resum de les Resolucions més rellevants pel que fa als criteris que s’hi fixen. La divulgació d’aquests criteris, que la GAIP aplicarà en la resolució de les reclamacions futures,  respon a la voluntat de la GAIP d’actuar amb transparència i previsibilitat.

Resolucions destacades

Resolució 141/2017, de 10 de maig

Dret d’accés dels regidors a la relació dels decrets d’alcaldia i limitacions del seu accés a la base de dades municipal que conté el text íntegre dels decrets.

Resum: La petició d’accés il·limitat i indiscriminat a la base de dades municipal de decrets no pot ser atesa, perquè no permet que es protegeixin adequadament les dades personals sensibles que puguin contenir els esmentats decrets. El fet que, en l’actualitat, els regidors tinguin ja accés a la part d’aquesta base de dades que conté els decrets de la present legislatura no pot servir de precedent, perquè constitueix una pràctica difícilment compatible amb l’article 164.3.a TRLMRLC. Una alternativa plenament compatible amb aquest precepte que podria valorar l’Ajuntament seria la de crear una base de dades paral·lela de decrets on aquests fossin incorporats progressivament amb l’ocultació de les dades personals més sensibles. En canvi, s’ha d’estimar l’altre punt de la sol·licitud d’accés, el referit a la còpia de la relació de decrets emesos en el període 2006-2015. En aquest cas no es demana el text íntegre dels decrets, sinó només el resum o extracte que consta en el llibre registre de decrets municipals, resum molt breu on difícilment hi haurà dades personals sensibles. En els llistats que adjunta l’Ajuntament a tall d’exemple no consta cap d’aquestes dades personals sensibles. D’altra banda, l’accés per part dels electes locals a la relació de decrets és important a fi que puguin exercir les funcions de control i fiscalització, així com de gestió, que els corresponen, i que ha de poder comprendre també el coneixement ràpid i senzill dels decrets aprovats en mandats anteriors. Pel que fa al format de lliurament de la informació, no hi ha cap obstacle en el de PDF cercable de què disposa l’Ajuntament i que sol·licita el grup municipal reclamant.

Resolució 140/2017, de 10 de maig

Dret d’accés dels regidors al registre d’entrada i sortida de l'Ajuntament.

Resum: L’accés dels electes locals al registre d’entrada i sortida és important per tal que puguin exercir degudament les seves funcions de gestió, control i fiscalització i anar fent un seguiment tant dels diversos assumptes que tenen entrada a la corporació (registre d’entrada), com de la tramitació que dels diferents expedients duen a terme els òrgans competents de l’Ajuntament (registre de sortida). L’article 164.3.a TRLMRLC exclou l’accés pels electes locals a dades personals que tinguin la condició d’íntimes, però una adequada inscripció dels assentaments registrals, amb la concisió que requereix l’article 153.3 ROF, permet evitar la presència d’aquestes dades personals sensibles en l’esmentat registre. L’obligació de confidencialitat que imposa l’article 164.6 TRLMRLC als electes locals és especialment important quan accedeixin a aquest registre, tenint en compte el nombre tan elevat de dades personals que conté.

Resolució 113/2017, de 20 d'abril

Dret d’Aigües de Barcelona d’accedir a un informe jurídic extern encarregat per l’Ajuntament de Barcelona sobre la gestió del servei públic d’abastament d’aigua domiciliària. Improcedència de la invocació del límit de la igualtat de les parts en els processos judicials.

Resum: El límit de l’article 21.1.d LTAIPBG (igualtat de les parts en els processos judicials) pressuposa l’existència d’un procés judicial en què l’Administració que invoqui el límit –o aquella en benefici de la qual s’invoqui– tingui la condició formal de part. Així es desprèn de la utilització pel legislador, en la formulació del límit, de l’expressió “parts en els processos judicials”, que té un significat processal inequívoc, i de la referència a la protecció de la seva “igualtat” en el marc del procés. L’Administració que no té la condició de part en el procés judicial no s’ha de defensar en el marc d’ell ni necessita la garantia que per a aquesta defensa proporciona l’article 21.1.d LTAIPBG. En el moment en què una Administració deixa passar el termini d’impugnació i decideix no interposar recurs contra una sentència ni ser, per tant, part en el procés de recurs posterior, perd la facultat d’invocar el límit de la igualtat de les parts en els processos judicials per oposar-se al lliurament dels documents o la informació que hagués pogut elaborar o encarregar amb anterioritat per a la seva defensa. L’argument que l’Ajuntament de Barcelona era part del procés judicial “a través de l’AMB”, en formar part d’aquesta, no es pot compartir ni des d’una perspectiva formal, ni material. Des del punt de vista formal, és evident que l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB són dues persones jurídiques diferents, i que el fet que l’AMB sigui part d’un procés judicial no implica que ho siguin també els municipis que l’integren. Des d’un punt de vista material, l’argumentació de l’Ajuntament no té en compte que l’AMB, per molt que estigui presidida per l’alcaldessa de Barcelona i aquest municipi hi tingui un pes molt important, no és cap ens instrumental de l’Ajuntament, sinó una Administració amb competències pròpies, creada per llei del Parlament de Catalunya, que integra a trenta-cinc altres municipis de la conurbació de Barcelona i que pot adoptar decisions que no siguin compartides per la majoria que doni suport al govern d’aquest Ajuntament. En el cas objecte de reclamació manca, per tant, el requisit subjectiu de la condició formal de part en un procés judicial que es desprèn inequívocament de l’article 21.1.d LTAIPBG, i que ha de concórrer en l’Administració que pretengui oposar-se al lliurament d’una determinada informació a l’empara d’aquest límit legal al dret d’accés, sense que sigui suficient amb l’existència d’interessos enfrontats amb el sol·licitant d’accés que no es dirimeixin judicialment. A la vista del contingut de l’informe jurídic, manca també el requisit objectiu que la informació a la qual es vol tenir accés hagi estat elaborada específicament per al procés judicial en qüestió. En general, existeix un interès públic en l’accés als informes externs encarregats per les diferents administracions públiques, ja que són pagats amb diner públic i s’ha de poder comprovar el compliment efectiu de la prestació contractada amb el contractista i la pròpia justificació de l’encàrrec. Això, sumat a l’interès públic en un tema tan sensible i de tanta actualitat com el de la controvèrsia existent a molts municipis catalans sobre la gestió del servei públic d’abastament d’aigua domiciliària, fa que qualsevol ciutadà, i no només l’empresa reclamant o altres concessionàries presents o futures, pugui accedir a l’informe sol·licitat.

Resolució 100/2017, de 28 de març

Dret d’accés a informació sobre els contractes d’adquisició d’armament dels Mossos d'Esquadra.

Resum: La resolució del Departament d’Interior no acredita suficientment que el fet que es doni accés a una mera relació de contractes d’adquisició d’armament i material de defensa que ja van haver de ser objecte de publicitat quan es van adjudicar comporti un perjudici per a la seguretat pública. D’altra banda, existeix un interès públic evident en conèixer la despesa pública en armament i material de defensa dels diversos cossos policials, la seva evolució al llarg dels anys, i la identitat de les empreses que en resulten beneficiàries. Aquest interès públic és el que explica que l’adjudicació dels contractes a què es refereix la sol·licitud que és objecte d’aquesta reclamació s’hagi de publicar i es publiqui amb tota naturalitat als diversos diaris oficials i portals de transparència existents. Si la informació sol·licitada està subjecta a publicitat activa, amb més motiu ha de ser accessible a través del dret d’accés.

Resolució 99/2017, de 28 de març

.

Resum: Una instrucción interna del Consorcio o una recomendación del Síndic de Greuges carecen de la naturaleza normativa necesaria para poder establecer, con carácter vinculante, límites al ejercicio del derecho de acceso a la información pública. Ni la LTAIPBG, ni la legislación sobre educación establecen límites específicos al acceso a los datos del proceso de admisión del alumnado, o que se definan en relación con la imagen pública de los centros docentes o con los efectos que la misma pueda tener para la equidad del sistema educativo. Aunque se acredite una correlación entre composición social, imagen pública y demanda de plazas de un centro docente, está por demostrar que la difusión de la información relativa a ello perjudique los derechos de su alumnado y de los menores de edad en general. Si bien la resolución del presente caso cuestiona, al menos parcialmente, la legalidad del Acuerdo del Consejo de Dirección del CEB de 25 de abril de 2016, este procedimiento de Reclamación no permite a la GAIP resolver al respecto, sin perjuicio de que pueda poner de manifiesto la conveniencia de que el Consorcio lo revise y así evitar futuras aplicaciones a respuestas excesivamente restrictivas ante solicitudes de información parecidas a la que ahora nos ocupa.