Resolucions destacades

Podeu consultar aquí el resum de les Resolucions més rellevants pel que fa als criteris que s’hi fixen. La divulgació d’aquests criteris, que la GAIP aplicarà en la resolució de les reclamacions futures,  respon a la voluntat de la GAIP d’actuar amb transparència i previsibilitat.

Resolucions destacades

Resolució 158/2018, de 29 de juny

Desestima l’accés a informes de l’Oficina Antifrau de Catalunya considerant que perjudica els procediments d’exigència de responsabilitat

Resum: Si la Reclamació es presentés en relació amb la resolució del Director de l’OAC de 19 de febrer de 2018, de desestimació de la sol·licitud d’informació pública formulada per la persona reclamant, no es podria admetre a tràmit, per extemporània, ja que en el moment de la seva presentació (el 10 d’abril de 2018) havia passat més del mes dins del qual poden ser reclamades les resolucions sobre les sol·licituds d’informació pública, segons l’article 42.1 LTAIPBG citat al paràgraf anterior; per tant, només podria ser admesa, per raons de termini, en relació amb la desestimació presumpta del recurs de reposició, produïda el 26 de març de 2018, i si s’admet en relació amb la desestimació presumpta del recurs de reposició, el seu objecte s’hauria de circumscriure a la informació demanada per aquest recurs, que es limita a la relativa als informes raonats i altra documentació derivada d’ells, amb exclusió de la relativa a les comunicacions al Ministeri Fiscal i a les autoritats administratives competents, que no havia estat objecte del recurs de reposició. L’article 23 LTAIPBG i la legislació de protecció de dades personals no impedeixen facilitar la informació sol·licitada que pugui ser relacionada amb la comissió d’infraccions, si s’eliminen prèviament d’ella la identitat (així com també les possibles referències que possibilitin deduir-la) de les persones físiques concernides, tant si es tracta de possibles responsables de les eventuals irregularitats detectades, com ara la persona denunciant o d’altres persones citades pels informes sol·licitats. El dret d’accés a la informació pública no hauria de ser en detriment de les actuacions que calgui emprendre pels poders públics per corregir actuacions públiques contràries a l’ordenament jurídic o als interessos públics o per exigir les responsabilitats que corresponguin per aquest motiu; aquestes actuacions que convé protegir poden ser tant les mateixes funcions de l’OAC, mentre no hagi donat per tancada i definitiva la corresponent investigació, les de l’Administració investigada d’eventual correcció dels seus actes o d’exigència de responsabilitat del seu personal, com de les autoritats administratives o judicials competents per revisar i depurar actuacions administratives a les que l’OAC pugui comunicar el seu informe. Transcendència del moment en el que es valora el dret d’accés, com a element potencialment determinant del seu abast efectiu; si hom té en compte que la Reclamació davant la GAIP té per objecte la revisió d’una actuació administrativa prèvia, cal entendre que el procedent és valorar si aquesta resolució de l’OAC és o no ajustada a dret, i aquesta valoració forçosament s’ha de fer en relació amb les circumstàncies del moment en el que va ser dictada

Resolució 157/2018, de 29 de juny

La confidencialitat de l’oferta al·legada pel licitador no ha estat prou justificada i no pot impedir l’accés d’un representant dels treballadors

Resum: Les al·legacions oposades a l’accés per l’empresa CESPA invoquen, en uns casos, “secret tècnic i comercial”, sense precisar ni tan sols mínimament quines dades concretes podrien tenir aquesta consideració d’acord amb el requisits establerts per l’article 2 de la Directiva 2016/943. El segon motiu en què l’empresa al·legant justifica la condició de confidencialitat és el fet que la informació aportada en l’oferta està basada en el seu coneixement tècnic i la seva experiència, cosa que tampoc justifica adequadament que no sigui informació coneguda o accessible per part de persones introduïdes en els cercles en què s’utilitza aquesta informació, ni que tingui un valor comercial precisament per ser secreta, tal i com requereix aquell article. Cal diferenciar entre el que és informació relacionada amb l’activitat de l’empresa i amb el coneixement que té del sector, del servei o del negoci al qual es dedica, d’allò que pot ser considerat com a secret comercial o informació confidencial L’empresa no ha justificat quin és el perjudici en els seus interessos econòmics que es pugui derivar de l’accés del representant legal de les persones treballadores al contingut de l’oferta. Igualment, el CCM no ha ponderat adequadament al cas la concurrència dels límits al·legats, considerant especialment la legitimació de la persona reclamant i la finalitat de l’accés que reclama. La finalitat i la justificació de l’excepció al règim de transparència dels procediments contractuals de la informació que tingui la consideració de confidencial és evitar que els competidors puguin obtenir il·legítimament, per aquesta via, una millor posició competitiva, finalitat que no és aplicable al cas considerant que l’accés no el demana un licitador o una empresa que pugui ser, en un procediment futur, competidora de l’empresa al·legant. L’òrgan contactant no està vinculat ni obligat a secret per la sola declaració de confidencialitat al·legada pel licitador, sinó que li correspon revisar-ne l’adequació. Tenint en compte que el deure de secret dels òrgans contractants en relació amb la informació declarada confidencial en el moment de l’oferta regulat a l’article 133 LCSP s’estableix “sens perjudici de la legislació vigent en matèria de dret d’accés a la informació pública”, no es pot oposar el deure de reserva amb caràcter absolut i excloent a l’accés, sense ponderar casuísticament que el dret de confidencialitat del contractista hagi de prevaldre sobre el dret d’accés a la informació. Considerant que l’empresa afectada ha formalitzat l’oposició a l’accés durant el procediment, el CCM demorarà l’accés a la informació reclamada i estimada fins al moment de la fermesa d’aquesta Resolució.

Resolució 156/2018, de 20 de juny

La justificació de les subvencions als grups municipals és informació pública i s’hi pot accedir,  encara que no hagi estat prèviament  lliurada al Ple.

Resum: Concorre un interès públic innegable en l’accés a aquesta informació considerant que són recursos de naturalesa pública (surten dels pressupostos municipals), lligats a una finalitat d’interès públic (facilitar i possibilitar l’exercici de les funcions dels electes locals agrupats d’acord amb la llista electoral), determinats en la seva quantia pels propis grups polítics reunits en Ple, i que els beneficiaris i gestors són electes locals, que com a tals estan sotmesos a un especial escrutini en un escenari de transparència, retiment de comptes i control ciutadà dels poders públics. El fet que les subvencions als grups polítics municipals estiguin excloses de l’aplicació del marc general regulador de les subvencions no comporta cap limitació en l’aplicació a aquestes subvencions del règim general de transparència i l’accés a la informació, de la mateixa manera que les obligacions de transparència en la contractació pública de l’article 13 LTAIPBG són d’aplicació també als contractes patrimonials, per bé que estan exclosos del règim jurídic general dels contractes del sector públic. Els grups polítics municipals, a diferència dels partits polítics, no tenen personalitat o entitat diferenciada de l‘Ajuntament i estan sotmesos al mateix règim de transparència i control que ho està la gestió de recursos públics que fa l’Ajuntament, de manera que res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament. La justificació de la despesa feta amb càrrec a les subvencions als grups polítics municipals s’ha de considerar informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, encara que no estigui materialment a mans dels òrgans municipals, considerant que el Ple té la potestat d’exigir-la i obtenir-la dels grups municipals, per habilitació expressa de l’article 73 LBRL, i que aquests grups polítics tenen l’obligació de tenir-la a disposició del Ple (almenys, la de la legislatura en curs). En la mesura en què existeixi i es conservi, aquesta informació s’ha de considerar pública i accessible per la via del dret d’accés, encara que no hagi estat reclamada pel Ple. Tanmateix, per al cas que els grups no hagin conservat adequadament la informació o l’hagin destruïda un cop finit el mandat i l’obligació de tenir-la a disposició del Ple, o en cas que hagin desaparegut com a grup, el dret d’accés no es podrà satisfer per inexistència de la informació, i així s’haurà de fer constar, sens perjudici de les responsabilitats eventuals en què puguin incórrer els gestors per negligència en la conservació documental davant de la jurisdicció comptable o de l’autoritat fiscal, si escau. En relació amb les dades personals que constin a les factures i documentació justificativa de la despesa, el dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores; tanmateix, les dades personals de terceres persones físiques s’hauran d’anonimitzar de les factures i la documentació justificativa de les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Les al·legacions rebudes dels grups municipals afectats s’oposen a l’accés afirmant que el Ple és l’únic òrgan que pot demanar aquesta informació, i que no ho ha fet, i que la voluntat del legislador de transparència no ha estat modificar la Llei general de subvencions ni la Llei de bases del règim local. Que les previsions escasses i poc sistematitzades de control intern de les subvencions als grups polítics establertes a l’LBRL no estiguin directament modificades per l’LTAIPBG no pot ni ha de tenir cap efecte limitatiu del règim de transparència i accés a la informació fixat a l’LTAIPBG per a les subvencions. Ni menys encara se’n pot deduir, com fan les al·legacions, que la inactivitat del Ple en l’exercici de la facultat de control intern que li atribueix l’LBRL pugui fonamentar que es buidi de contingut l’obligació de l‘Administració i dels grups polítics de retre comptes de la utilització de recursos públics ni justificar que s’impedeixi a la ciutadania exercir el control extern de les subvencions concedides amb càrrec al pressupost municipal que permet i preveu l’LTAIPBG; ans al contrari, cal entendre que la potestat de control que l’LBRL atribueix al Ple adquireix una especial rellevància en el nou paradigma de la transparència, de manera que resulta especialment exigible que el Ple exerceixi aquesta facultat de control, considerant que el règim general de justificació de les subvencions de l’LGS no els és aplicable. Atès que els grups municipals no tenen personalitat jurídica pròpia, l’Administració obligada a donar compliment d’aquesta Resolució és l’Ajuntament, que s’haurà de proveir d’aquesta informació requerint-la als grups polítics de la manera i pel procediment que consideri addient, tenint en compte, en tot cas, que el contingut d’aquesta Resolució no vincula l’Ajuntament a exercir la facultat de control intern per part del Ple prevista a l’article 73.3 LBRL.

Resolució 151/2018, de 20 de juny

Accés a  les reunions de l’Alcalde amb  empreses o entitats, professionals,  grups d’interès, i particulars (en aquest darrer cas, anonimitzades)

Resum: L’Ajuntament aplica el concepte “documentació elaborada” substituint la referència de l’article 2.b LTAIPBG a “informació elaborada” per l’Administració, i això no pot ser acceptat, perquè resultaria restrictiu de l’àmbit material del dret d’accés. Si l’Administració o l’Alcalde tenen, com seria d’esperar, informació en qualsevol format o suport, relativa a les persones amb qui s’ha reunit i el motiu de la reunió (registre de visites, registre d’entrada a l’edifici, anotacions en programes informàtics, registre d’ús de la sala de reunions, o qualsevol altre suport, fins i tot si fos en un suport privat de l’Alcalde, per exemple, el seu telèfon) en la mesura en què és informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les funcions com a Alcalde, i en la mesura en que la informació (no ja el document que la recull, sinó les dades) són preexistents a la sol·licitud, seria informació pública als efectes de l’article 2.b LTAIPBG. I, a més, considerant que es demana només la informació referida a tres mesos, no es pot acceptar que la recopilació d’aquestes dades o informació i l’elaboració d’un document que les reculli tingui una complexitat que pugui justificar la inadmissió de la sol·licitud. La pueril argumentació de l’Ajuntament en el sentit que no té elaborat un document titulat “agenda d’alcaldia” (que ni tan sols si la persona reclamant l’hagués demanat en aquests termes tindria recorregut, ja que es desprèn amb claredat de la seva sol·licitud que el que vol és informació de les reunions mantingudes per l’Alcalde i dels motius), i que, a més, no té intenció d’elaborar-lo, no pot tenir cap efecte limitatiu del dret d’accés sobre aquesta informació, ja que és evident que l’abast del dret d’accés no pot quedar condicionat ni a la voluntat de l’Administració d’elaborar-la, ni a que li hagi donat un títol determinat, sinó que només dependrà de si existeix prèviament o no la informació (en qualsevol suport o forma, a mans de l’Alcalde o qualsevol altra persona de l’Ajuntament) sobre les persones amb les que s’ha reunit l’alcalde i el motiu de la reunió. El Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de Catalunya de (DLRGI) no suposa una flexibilització de les obligacions relacionades amb la identificació i transparència de les relacions amb els grups d’interès, sinó que constitueix una solució tècnica i operativa davant del  grau d’incompliment detectat en l’àmbit de l’administració local destinada a assegurar que les obligacions de transparència de les relacions amb els grups d’interès s’hi acompleixen. La informació relacionada amb les reunions de les autoritats i càrrecs públics locals amb els grups d’interès que actuen a la seva zona, estiguin inscrits en el Registre de grups d’interès de Catalunya creat pel DLRGI o en el Registre local de grups d’interès, si escau, és informació de gran rellevància des de la perspectiva de la transparència. L’Ajuntament afirma en el seu informe que no ha pres la decisió de crear un registre propi de grups d’interès, però d’això no se’n pot inferir que no li sigui igualment exigible aplicar la màxima transparència a les reunions de l’Alcaldia amb els grups d’interès, que l’article 55 LATIPBG estableix com a principi d’actuació que s’ha de recollir en el codi de conducta dels alts càrrecs, i menys encara que pugui considerar-ho com una eximent de a seva obligació de garantir-ne el dret d’accés, considerant la rellevància per a la transparència i l’interès públic prevalent en la divulgació d’aquesta informació. S’estima l’accés a l’agenda de reunions amb constància del motiu de la reunió i de les persones que hi han assistit, la identitat de les quals s’ha d’anonimitzar en el cas de persones físiques privades que, en interès i representació propis, s’hagin reunit amb l’alcalde per tractar assumptes relacionats amb expedients administratius concrets, considerant que suposaria una ingerència en la seva privacitat que no està justificada amb el caràcter genèric de la sol·licitud i de la seva finalitat, sens perjudici que la ponderació pugui ser favorable a l’accés a la seva identitat en un altre cas si resulta justificat. Igualment, per al cas que la reunió es mantingués amb sindicats, formacions polítiques o religioses, de defensa dels drets racials o sexuals, o si del motiu de la reunió es desprèn informació sobre la comissió d’infraccions o qualsevol altra dada personal especialment protegida relacionada amb les persones físiques que hi han assistit, s’aplicarà el règim previst a l’article 23 LTAIPBG i s’anonimitzarà prèviament el nom de les persones físiques afectades (deixant, si és el cas, el de la persona jurídica o entitat a la què representen) i informant del motiu de la reunió.

Resolució 102/2018, de 17 de maig

Les causes d’inadmissió s’han d’aplicar restrictivament, permetent l’accés parcial a la informació que no n’estigui afectada.

Resum: El volum ingent de dades personals a anonimitzar de la informació relativa als requisits, mèrits i valoracions dels candidats que han participat en quasi 5.500 processos de provisió justifica que s’hagi considerat inadmissible aquesta part de la petició en la Resolució 388/2017. Aquesta exclusió de l’accés de les dades relatives als candidats no seleccionats, doncs, no deriva pròpiament de l’aplicació del límit de protecció de dades personals (que afectaria només aquelles dades que es poguessin associar a dades identificatives o que permetessin la identificació sense un esforç desproporcionat) sinó de la complexitat d’eliminar-les adequadament de l’accés amb prou garanties, considerant l’enorme volum de dades a tractar, de manera que en el marc d’una sol·licitud més acotada o selectiva, en què la dissociació de les dades que puguin identificat els candidats no revesteixi aquesta complexitat, podria resultar estimable. Les causes d’inadmissió a tràmit s’han d’aplicar -com els límits- amb criteris restrictius en benefici del dret d’accés, i en conseqüència la inadmissió no es pot projectar més enllà d’aquella informació que n’estigui afectada. La complexitat de la tasca d’elaboració no sembla que sigui igualment predicable, o almenys no ha quedat prou justificat, en relació amb part de la informació que es reclama, que prové d’un mateix òrgan emissor i, per tant, no requereix la reconstrucció de l’expedient per cercar-la, i a més no conté dades personals que calgui anonimitzar: és el cas de les resolucions de nomenament del candidat seleccionat i de l’informe que hagi emès la Direcció de Serveis o càrrec anàleg en compliment del punt 2.3 de l’Acord de Govern del 12 de maig de 2015, justificant la necessitat d’un procés de provisió provisional; en relació amb aquesta informació s’estima parcialment la reclamació. El caràcter abusiu d’una sol·licitud no està tipificat com a causa d’inadmissió a l’LTAIPBG, a diferència de la legislació estatal i, per tant, no seria directament invocable a Catalunya. Tanmateix, és certament aplicable al dret d’accés el principi general de bona fe i d’interdicció d’abús de dret recollit a l’article 7 del Codi civil, tal i com invoca el Departament d’Interior i aquesta Comissió ha establert en diverses Resolucions, on s’hi recull que el caràcter abusiu de la sol·licitud no es pot fonamentar en l’abast o extensió de la informació sol·licitada, ni en el nombre de sol·licituds formulades per una mateixa persona, sinó en la desviació de la seva finalitat havent d’acreditar qui l’invoca que la veritable pretensió o intenció de la persona sol·licitant no és obtenir informació, sinó col·lapsar o perjudicar l’Administració.

 

Resolució 98/2018, de 4 de maig

No és admisible sol.licitar informació directament als grups municipals, ni reclamar contra ells. El subjecte obligat per llei és l'Ajuntament.

 

Resum: Els grups municipals no tenen personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament, ni són subjectes obligats a atendre directament les sol·licituds o les reclamacions en matèria del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 3 LTAIPBG. Hi ha una discrepància indeguda entre el destinatari de la sol·licitud d’accés (l’Ajuntament) i el de les reclamacions que ara es resolen (els grups municipals del Partit Socialista i del Partit Popular, respectivament), que comportaria la seva inadmissibilitat a tràmit ja que és requisit per a iniciar aquest procediment de reclamació que el subjecte obligat hagi tingut l’ocasió, prèviament, de considerar i resoldre la sol·licitud d’accés a informació pública per a que aquesta Comissió pugui revisar la seva decisió. La sol·licitud d’informació que es reclama ja ha estat prèviament objecte de la Reclamació 56/2018 contra l’Ajuntament -encara en tràmit- i el seu objecte és idèntic i repetitiu d’aquella reclamació. Per tot això, les reclamacions 99/2018 i 100/2018 són inadmissibles a tràmit.

Resolució 91/2018, de 4 de maig

 

Resum: Es dona la circumstància que la informació demanada per la persona reclamant sembla ser que no existeix com a informació específica preexistent a la sol·licitud; el dret d'accés a la informació pública ha de tenir per objecte informació que hagi estat elaborada o que estigui a mans de l'Administració; en tot cas, informació preexistent a la sol·licitud; les informacions sol·licitades, al no existir de forma preexistent a la sol·licitud, sens dubte requeririen una tasca molt complexa d'elaboració, equivalent a la confecció de sengles informes,  dictàmens o plans o projectes, no emparada pel dret d'accés a la informació pública. L'Ajuntament justifica la concurrència d'aquesta causa d'inadmissibilitat (tasca complexa d’elaboració, article 29.1.b LTAIPBG) en el fet que els expedients afectats dels que caldria extreure les circumstàncies sol·licitades per la persona reclamant són més de sis mil, que es troben en diferents fases de tramitació, cobreixen un lapse temporal força ampli i l'extracció d'algunes de les informacions demanades requereix una tasca valorativa i d'apreciació jurídica; tot plegat requeriria molt temps de treball per part de personal d'una certa qualificació. L'Ajuntament al·lega la concurrència del límit al dret d'accés a la informació pública de l'article 21.1.b LTAIPBG (que la divulgació de la informació comporta un perjudici per a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries), però no justifica suficientment la concurrència de les circumstàncies que podrien motivar la seva aplicació; s'ha d'entendre que aquest límit permet denegar informació que pugui perjudicar les tasques municipals d'investigació o sanció de les infraccions; en conseqüència, la GAIP ve entenent que la seva aplicació pot ser justificable quan es demana en relació amb un procediment determinat i la difusió de la informació sol·licitada pugui servir perquè els presumptes infractors puguin defugir de la seva responsabilitat; en aquest cas no es demana informació de procediments determinats, sinó dades més aviat estadístiques, i no sembla que aquesta mena de dades pugui perjudicar els procediments concrets d'investigació o sanció; en tot cas, l'Ajuntament no argumenta el risc que aquesta informació pugui suposar per al normal desenvolupament de les tasques d'investigació i sanció. La informació de l'adreça dels habitatges particulars sancionats on es desenvolupen activitats econòmiques pot portar fàcilment a la identificació de les persones físiques titulars d'ells, i d'aquesta manera divulgar dades personals especialment protegides per l'article 23 LTAIPBG. Un registre de sancions que no és obert al públic no ofereix la publicitat equivalent a l'amonestació pública per disposició legal requerida per poder informar de la imposició de sancions a persones físiques. L'equilibri existent en la ponderació entre els drets i interessos afectats per l'accés a la relació d'habitatges denunciats es resol a favor de la seva denegació si hom té en compte que l'audiència als milers de persones afectades no es pot dur a terme perquè requeriria una tasca complexa.

Resolució 58/2018, de 5 d'abril

 S'estima l'accés a les declaracions originals de béns patrimonials dels càrrecs electes.

 

Resum: El règim jurídic que regula la difusió de les declaracions de béns patrimonials dels i de les electes locals és el que estableix la legislació de règim local, essent d'aplicació supletòria l'LTAIPBG. Les limitacions a la difusió de la informació relativa a la localització dels béns patrimonials, establertes per la legislació de transparència, s'han de considerar derogades per la promulgació posterior de l'article 75.7 de la llei reguladora de les bases del règim local, que estableix el caràcter públic del Registre de Béns Patrimonials dels ens locals i la publicació anual de les declaracions que el contenen, sense cap mena de limitació o restricció. L'eventual risc per a la seguretat de les persones obligades a fer aquestes declaracions de béns és tingut en compte per l'article 75.7 LRBRL, que per a aquests casos preveu la presentació de la declaració davant de la Secretaria de l'entitat. La privacitat associada a les declaracions de béns patrimonials resultaria afectada si aquestes declaracions fan constar la condició de domicili dels béns declarats, motiu pel qual aquesta dada, cas d'existir, hauria de ser tatxada. Les al·legacions formulades fan constar la condició de periodista o assimilat de la persona reclamant, circumstància que enforteix el seu dret a la informació. L'oposició a la difusió de la informació sol·licitada, manifestada per algunes persones afectades, obliga a demorar l'eficàcia d'aquesta resolució fins a l'assoliment de la seva fermesa.

Resolució 57/2018, de 5 d'abril

S'estima l'accés per part de persona afectada a l'empadronament històric d'una tercera persona.

 

Resum: L’accés a les dades del padró municipal d’habitants per part d’altres administracions públiques que les necessitin per a l’exercici de les competències respectives es regeix per la legislació específica aplicable, que és la de règim local. Si qui les dades padronals és una tercera persona diferent de la que n’és titular, l’accés es regeix per la legislació de protecció de dades personals i per l’article 24.2 LTAIPBG, ja que les inscripcions al padró no contenen dades personals especialment protegides; segons l’article 24.2, es pot donar l’accés sol·licitat a aquestes dades després de ponderar l’interès públic i els interessos privats en joc; en aquest cas, la persona reclamant acredita interessos relacionats amb els drets possessoris que representa que justifiquen l’accés sol·licitat, mentre que la persona titular de les dades padronals demanades no argumenta cap interès determinat que justifiqui la seva oposició.

Resolució 48/2018, de 23 de març

Accés a les factures de l’empresa prestadora del servei d’urgències a persones estrangeres

 

Resum:Les actuacions d’ICPA a la FGS estan relacionades, certament, amb la gestió del servei d'assistència sanitària a persones estrangeres; però, aquest servei, per començar, no és un servei públic; els serveis d'assistència sanitària prestats per centres públics de salut a persones que no tinguin la nacionalitat espanyola ni permís de residència a Espanya no tenen la consideració jurídica de serveis públics; en conseqüència, les activitats de ICPA relacionades amb la gestió d'aquests serveis pròpiament no ho estan amb la "prestació de serveis públics", als efectes d’obligar-la a facilitar la informació garantida per l'article 3.2 LTAIPBG; la legislació de transparència i accés a la informació pública (i concretament l'article 3.2 LTAIPBG) no obliga les entitats privades que intervenen en la prestació de serveis d'assistència sanitària a persones estrangeres a Espanya (en aquest cas, ICPA) a informar a l’Administració per compte de la qual presten aquestes funcions sobre el llistat de conceptes i preus (nomenclàtor i tarifari) aplicat per elles als pacients que gestionen, facturen i cobren. La informació aportada per FGS i referida en l'antecedent 10 posa de manifest que l'obtenció de les queixes i/o incidències sol·licitades requeriria als serveis de la FGS la tasca d'analitzar manualment un per un els expedients en paper corresponents a les aproximadament 80 queixes o reclamacions anuals presentats en relació amb el servei d'admissions d'urgències, en les que es poden donar circumstàncies diverses que cal interpretar per determinar si es refereixen a actuacions de ICPA o dels serveis propis de la FGS; tenint en compte que la sol·licitud demana aquesta informació per a un lapse de nou o deu anys, això podria requerir l'anàlisi valorativa de diversos centenars d'expedients, tasca que sens dubte reuneix el caràcter excessiu que, en aplicació de l'article 29.1.b LTAIPBG, justificaria la inadmissió de la sol·licitud.

Resolució 47/2018, de 9 de març

La desestimació de sol·licituds de reutilització d’informació pública pot ser reclamada davant la GAIP.

 

Resum: La sol·licitud que ara es reclama, tant per l’objecte (no ho és obtenir informació sobre determinades víctimes de la Guerra Civil, sinó la base de dades completa i en format reutilitzable) com per la finalitat expressada (la creació, a partir d’aquesta base de dades, d’una nova aplicació o servei d’informació d’abast territorial superior) és una sol·licitud de reutilització i, en conseqüència, caldrà aplicar-hi el seu propi marc legal. A la vista de que l’article 4.4 de la Directiva 2013/37/UE disposa que s’ha de garantir la revisió de les decisions administratives en matèria de reutilització per part d’un òrgan independent i especialitzat i amb capacitat de vincular a les Administracions; considerant que aquesta Directiva 2013/37/UE preveu que els estats membres han d’aplicar les mesures que s’hi contenen a partir del 18 de juliol de 2015 i que l’aplicació d’aquesta via de revisió no és contradictòria amb el dret intern ni requereix l’adopció de mesures legislatives especifiques, cal concloure que són admissibles les reclamacions davant dels òrgans de garantia de l’accés a la informació de les resolucions limitatives o desestimatòries de sol·licituds de reutilització d’informació pública, sempre i quan l’objecte del recurs sigui la limitació de l’accés a la informació o la ponderació d’aquest dret amb els límits que hi concorrin. L’admissibilitat de les reclamacions de reutilització davant de la GAIP no comporta, tanmateix, l’aplicació excloent del règim d’accés de l’LTAIPBG. La Disposició Addicional Primera, apartat 2, de l’LTAIPBG preveu específicament que en les matèries que tenen un règim d’accés propi s’aplicarà llur normativa específica, i amb caràcter supletori, l’LTAIPBG. En la mateixa línia, la legislació bàsica estatal (Disposició Addicional Primera, apartat 3 LTAIPBGE) ho preveu, més específicament encara. D’acord amb això, a les sol·licituds de reutilització els és d’aplicació el procediment de la LRSIP (termini de resolució, règim de silenci, límits i exclusions), mentre que al procediment de reclamació, no regulat per la LRSIP, li serà d’aplicació els articles 39 i següents de l’LTAIPBG. A la vista de la múltiple remissió que l’article 3 LRSIP fa a la legislació de transparència, el dret a la reutilització d’informació pública no pot projectar-se sobre informació l’accés a la qual no sigui estimable, de conformitat amb els límits de l’LTAIPBG i, particularment, el relatiu al règim de protecció de dades personals (art. 3.3.j LRSIP), de manera que caldrà analitzar prèviament si l’accés a la informació és compatible amb l’LTAIPBG i amb l’LOPD, i posteriorment, delimitada la informació que resulti accessible, determinar el règim jurídic aplicable a la seva reutilització, que novament queda vinculat a la regulació de l’LOPD (art. 4.6 LRSIP). Més de vuit mil fitxes de la base de dades no han estat validades, i pesa sobre el conjunt global de la base de dades la inexactitud de la condició de persona morta, que no està contrastada o verificada legalment. No és possible discriminar de manera automatitzada entre les fitxes verificades i les que no ho són. D’altra banda, la base de dades CHGC no té incorporat el camp relatiu a la font documental, que tan insistentment s’ha assenyalat com a indispensable per a la reutilització. Cal recordar que el dret de reutilització no empara la pretensió que s’elabori la informació que es vol reutilitzar, i en aquest sentit, no abastaria la pretensió que es millorés o completés la base de dades objecte de reclamació amb la referència a la font documental per satisfer l’interès de la reclamant. Finalment, cal tenir en compte que la base de dades no té un format d’origen reutilitzable, sinó que està construïda sobre llicència Oracle. Tots aquests elements porten a haver de considerar exclosa de l’àmbit d’aplicació de la LRSIP la base de dades CHGC (art. 3 i 5 LRSIP), i considerant l’article 10.8 LRSIP, no es podria entendre que la sol·licitud havia quedat estimada per silenci. A aquest mateix resultat portaria l’avaluació de la sol·licitud com a una sol·licitud d’accés a la informació subjecte al règim general de l‘LTAIPBG, considerant que depurar la informació de la manera requerida, transposar-la a format obert i incorporar-hi la referència a font documental requeriria una tasca d’elaboració que revesteix una complexitat inqüestionable i que la faria inadmissible a tràmit.

Resolució 45/2018, de 9 de març

Quan la condició de la persona sol·licitant (interessada, denunciada, electe local, sindicat...) o la finalitat de l’accés (dret de defensa, recerca científica  ...) resultin determinants en la ponderació entre el dret d’accés i els altres drets en col·lisió  o límits aplicables,  l’ús de la informació queda condicionat i limitat  a  aquella condició o finalitat.

Resum: Si bé el dret d’accés a la informació pública, en principi, comporta el dret inherent a fer-ne l’ús o la divulgació que es vulgui –partint de la premissa de que existeix un interès públic en la divulgació de la informació pública i atenent a què no s’exigeix la motivació de l’interès privat en l’accés-, en els casos en què la finalitat de l’accés o la condició de la persona reclamant resultin determinants del sentit estimatori del dret d’accés, l’ús de la informació restarà condicionat a la motivació o la finalitat al·legades, que n’han determinat la prevalença en relació amb altres drets protegits per límits que hi concorrin. Més enllà de si la persona reclamant ha de ser considerada o no formalment i als efectes de l’LPAC persona interessada en l’expedient informatiu derivat de la denúncia -amb el dret inherent a aquesta posició, d’acord amb l’article 53.1.a LPAC, d’accés a l’expedient complet en qualsevol moment de la seva tramitació- és indubtable que, almenys, és persona afectada per l’escrit objecte de reclamació als efectes de l’LTAIPBG i que té un interès legítim en l’accés, considerant el seu dret a la defensa i el fet que, segons sembla per la informació aportada per l’Ajuntament, la denúncia hauria motivat que fos traslladat del seu lloc de treball. L’article 275 del Decret 214/1990, que aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPSEL), estableix el caràcter reservat de la informació prèvia relacionada amb un expedient disciplinari. Però considerant que, segons s’afirma reiteradament, l’expedient d’investigació s’ha clos (i, per tant, no es pot veure perjudicat per l’accés) i que no se n’ha derivat expedient disciplinari o sancionador (i per tant, no té caràcter d’informació reservada per l’RPSEL, d’altra banda, una norma de rang reglamentari, no legal) és clar que en el moment de resoldre no es pot limitar l’accés motivant-ho en el perjudici que pugui comportar per a la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública establerta per una norma amb rang de llei, previst a l’article 21.1.c LTAIPBG, ni tampoc li seria aplicable, en tant que expedient d’informació tancat, el límit a l’accés previst a l’article 21.1.b per als casos en què l’accés a la informació pugui perjudicar la investigació o la sanció de la infracció administrativa o disciplinària. L’accés al document de denúncia, des d’un punt de vista material, comporta en la seva major part accés a dades personals pròpies de la persona denunciada, però també a dades personals de la persona denunciant. El dret d’accés a les dades pròpies reconegut per l’article 15 LOPD comporta que la persona denunciada té dret a accedir, en tot cas, a la informació que contingui l’escrit de denúncia relativa a la seva persona (els fets, expressions verbals, conductes que se li atribueixen o infraccions de les què se l’acusa, com a elements fonamentals per a exercir el seu dret de defensa) i fins i tot a la identitat de la persona autora de la denúncia. En relació amb les dades personals de la persona denunciant que constin a l’escrit, més enllà de les dades identificatives, caldria ponderar-ne l’accés d’acord amb les regles dels articles 23 i 24 LTAIPBG. Les dades relatives a la salut psicològica de la persona denunciant, si n’hi hagués, s’haurien d’eliminar de l’accés (considerant que la denúncia no ha derivat en un expedient disciplinari, ja que si ho hagués fet, podria estar justificat fins i tot l’accés a aquesta informació sensible per permetre la defensa del denunciat). De les al·legacions realitzades per la persona afectada no en resulten consideracions relatives a l’afectació de la seva seguretat, que d’acord amb l’article 24 LTAIPBG puguin ser tingudes en compte en la ponderació, ni altres consideracions que puguin ser rellevants pel sentit d’aquesta Resolució, sinó que simplement s’expressa en contra de que la persona reclamant pugui accedir a dades de la seva esfera més privada (DNI, domicili, telèfon) que no figuren en el document que es reclama. No resulta necessari ni indicat ajornar l’execució d’aquesta Resolució i l’accés material a la denúncia mentre la persona afectada pugui interposar-hi recurs contenciós administratiu en contra. Tanmateix, per al cas que la persona afectada tingui la intenció de recórrer aquesta Resolució i demanar-ne cautelarment la suspensió, es pot adreçar a aquesta Comissió informant-ne i demanant, com incident d’execució, que s’acordi la suspensió del termini que s’hi indica per a la seva execució.

Resolució 12/2018, d' 1 de febrer

És exigible que la reclamació concreti adequadament el seu objecte i que la persona reclamant sigui diligent en el compliment dels tràmits

 Resum: L’escrit de reclamació no té la concreció i la claredat exigibles, i no s’ha atès la petició de concreció adreçada a la part reclamant. La pretensió que, arran de la comprovació d’eventuals contradiccions entre informes d’origen divers, s’instin actuacions sancionadores per part del Departament d’Ensenyament no queda emparada pel dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, per la via de reclamació davant d’aquesta Comissió. El dret d’accés que la GAIP garanteix té per finalitat, precisament, assegurar l’accés a la informació i la documentació que permetin aquest control o judici crític en relació amb la gestió de les administracions públiques, i fonamentar documentalment, si escau, el seu atac per les vies que corresponguin. El requisit de preexistència de la informació per a què pugui projectar-s’hi el dret d’accés no exclou que pugui ser exigible una certa elaboració de la informació preexistent, però en tot cas, no justifica exigir de l’Administració que creï o cerqui la informació si abans no en disposava. L’Administració pot vàlidament substituir el lliurament material de documentació que ha estat publicada prèviament indicant-ne l’enllaç (art. 36.2.b LTAIPBG), i l’enllaç o link indicat per l’Administració en la seva resposta té la concreció exigible, ja que no remet a un portal genèric sinó que constitueix l’adreça on accedir directament a l’informe, tal i com ha pogut comprovar aquesta Comissió. No s’aprecia que pugui invocar-se la comissió d’una infracció com la que assenyala la part reclamant pel fet que el Departament d’Ensenyament hagi respost a la sol·licitud d’accés indicant l’enllaç web on es pot accedir a un informe publicat del què, a més, no n’és l’autor. I, encara menys, resulta acreditat que ho hagi fet deliberadament amb la pretensió d’impedir o d’obstaculitzar la comprensió del document que, d’altra banda, s’ha demostrat perfectament localitzable amb una simple consulta a un cercador d’un habitual i estès d’internet. Els principis generals de bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollits a l’article 111-7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol podrien aplicar-se, efectivament, al procediment d’accés i de reclamació d’informació pública (tot i que la legislació catalana no regula la inadmissió de les sol·licituds abusives, com ho fa la legislació estatal en el seu article 18.1.e), si resultés acreditat que la veritable pretensió de l’acció no és obtenir informació, sinó danyar, bloquejar o perjudicar l’Administració a la qual s’adreça la sol·licitud (Resolucions de les Reclamacions 36/2015, d’11 de febrer de 2016; i 7/2016 i 8/2016, de 17 de març, entre d’altres). Altrament, també es podria considerar abús de dret en la reclamació si de la manca d’interès o de diligència mostrada en el seguiment dels procediments iniciats per la part reclamant s’inferís que la seva finalitat i pretensió veritable no és, pròpiament, l’obtenció de la tutela del seu dret a la informació, sinó perjudicar l’Administració amb la reclamació. L’ús de la via de reclamació davant la GAIP que l’LTAIPBG posa a l’abast de les persones que creguin perjudicat el seu dret d’accés, amb caràcter gratuït per al reclamant, comporta tanmateix un cost per a l’Administració, que s’assumeix amb recursos públics. I és, precisament, perquè els recursos emprats per a la garantia d’un dret individual són de naturalesa pública que resulta exigible que qui impulsa el procediment de reclamació en benefici del seu dret tingui un zel i una cura adequats i suficients en el seu seguiment i en l’impuls de la seva tramitació, de manera que s’eviti un malbaratament innecessari de temps i recursos humans públics, especialment escassos en el cas de la GAIP.

 

Resolució 6/2018, de 22 de gener

 

Accés a la relació de despeses fetes pels grups municipals amb càrrec a les subvencions rebudes i a les factures.

 

Resum: La GAIP ha sol·licitat a l’Ajuntament de L’Hospitalet que, d’acord amb l’article 34.1bis RGAIP, notifiqui als grups municipals afectats la presentació de la reclamació, a fi que puguin formular-hi al·legacions, que s’han tingut en compte i es valoren en aquesta Resolució. La informació relacionada amb la destinació donada a aquestes aportacions per part dels grups polítics perceptors és informació rellevant per a la finalitat de la transparència, en la mesura en què, d’una banda, posa a l’abast de la ciutadania la informació necessària per al control de legalitat de la destinació donada a aquests recursos finalistes, i de l’altra, permet el control ciutadà de l’oportunitat de les despeses fetes amb càrrec a aquests recursos públics, de manera que pugui formar-se una opinió crítica de l’actuació dels seus representants polítics a l’Ajuntament, que pot fins i tot incidir en la determinació del seu vot en un futur. Els grups polítics municipals, a diferència dels partits polítics, no tenen personalitat o entitat diferenciada de l‘Ajuntament, sinó que són una fórmula organitzativa interna dels Ajuntaments creada amb la finalitat de facilitar la relació i la participació dels electes d’una mateixa llista electoral en els òrgans municipals, d’acord amb criteris de proporcionalitat. A aquesta manca de personalitat no s’hi pot oposar el fet que els grups polítics municipals puguin disposar de NIF, ja que aquesta identificació fiscal no va lligada a la personalitat jurídica sinó al fet de ser obligats tributaris d’acord amb l’article 35.2. de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària. La justificació de la despesa de les aportacions econòmiques als grups polítics municipals és informació pública, encara que no estigui materialment a mans dels òrgans municipals, considerant que el Ple té la potestat d’exigir-la i obtenir-la dels grups municipals, per habilitació expressa de l’article 73 LBRL. El dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores, de manera que no s’han d’eliminar de la documentació i la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a regidor, especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència, i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la; tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques que hi apareguin, s’hauran d’anonimitzar de les factures i documentació relativa a les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Cal remarcar la necessitat que les lleis anteriors a la legislació de transparència s’interpretin a la llum d’aquesta nova regulació; altra cosa suposaria buidar de manera injustificada el cabal d’informació a la que es pot accedir arran de la legislació de transparència amb el fútil pretext que no estava previst en una norma que és anterior a la seva promulgació. La GAIP, en exercici de la funció d’orientació als subjectes d’obligacions de publicitat activa que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, considera que les aportacions econòmiques als grups polítics han de tenir el tractament de subvencions incloses dins del règim de publicitat activa previst a l’article 15 LTAIPBG.

Resolució 405/2017, de 19 de desembre

L’Administració no es  pot oposar a l’accés per la complexitat de la tasca d’elaboració que requereixi si tenia l’obligació legal de disposar d’aquesta informació abans de la sol·licitud.

Resum: L’elaboració de l’RLT és obligada i deriva d’un manament legal previ, i no pas de la sol·licitud d’accés que ara es reclama, de manera que no és aplicable al cas l’article 29.1.b LTAIPBG, pensat per als casos en què la satisfacció singular del dret a la informació comporti una destinació desproporcionada dels recursos públics de què disposa l’Administració. D’acord amb l’exposat, la manca d’elaboració de l’RLT incomplint el manament legal de disposar-ne i de fer-la pública al portal de transparència, que ja ha comportat un perjudici clar i directe al sindicat reclamant en la mesura en que li ha impedit consultar-la des de principis de 2016, no ha de comportar un nou perjudici en el dret d’accés de la part reclamant justificant la inadmissió de la sol·licitud, ni la seva dilació indeterminada en el temps.

Resolució 403/2017, de 12 de desembre

L’article 3.2 LTAIPBG és d’aplicació a les corporacions de dret públic . La derivació incorrecte de la sol·licitud no eximeix l’Administració de facilitar la informació que li ha estat sol·licitada.

Resum: El DARP ha d'oferir la informació sol·licitada que fa referència a l'aplicació dels recursos procedents de subvencions per part de la CPB, si bé limitada a la relacionada amb subvencions rebudes amb càrrec als Pressupostos de la Generalitat i gestionades pel DARP. L'article 3.2, en relació amb el 3.1.d, LTAIPBG estableix responsabilitats de transparència i en relació amb l'accés a la informació pública per a les administracions responsables de les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per funcionar o per dur a terme les seves activitats per qualsevol títol jurídic; tot i que aquest precepte està pensat bàsicament per persones físiques o per a persones jurídiques privades, la veritat és que no exclou les públiques, i cal interpretar que és aplicable a qualsevol tipus d'entitats, tant públiques com privades, no incloses en l'article 3.1.a i b LTAIPBG i que, en conseqüència, no estan obligades directament a complir les obligacions de transparència i accés a la informació pública establertes per aquesta Llei; en el cas de les confraries de pescadors, que per l'article 3.1.b LTAIPBG només tenen obligació de fer públiques i donar accés a la informació de les seves activitats que afecten el seu exercici de funcions públiques, els serien aplicables addicionalment les obligacions establertes per l'article 3.2 de la mateixa Llei pel que fa a la informació relativa a la gestió de serveis públics i l'ús de recursos procedents de fons públics, així com a les retribucions dels seus directius, si més del 25 per cent del seu volum general de negoci està vinculat a activitats realitzades per compte d'administracions públiques. A partir de la recepció de la sol·licitud de la qual porta causa aquesta Reclamació, el DARP l'hauria derivat a la CPB, en aplicació del que preveu l'article 30.2 LTAIPBG; cal entendre, però, que a tenor del disposat per la Resolució de la GAIP 310/2017, de 15 de setembre, que va considerar que la informació sol·licitada quedava al marge de les obligacions d'informació pública de les confraries de pescadors, aquella derivació no era procedent i, per tant, no va causar efectes, de manera que no va enervar la responsabilitat del DARP amb vista a atendre degudament el sol·licitat per la persona reclamant. A partir de la recepció de la sol·licitud de la qual porta causa aquesta Reclamació, el DARP l'hauria derivat a la CPB, en aplicació del que preveu l'article 30.2 LTAIPBG; cal entendre, però, que a tenor del disposat per la Resolució de la GAIP 310/2017, de 15 de setembre, que va considerar que la informació sol·licitada quedava al marge de les obligacions d'informació pública de les confraries de pescadors, aquella derivació no era procedent i, per tant, no va causar efectes, de manera que no va enervar la responsabilitat del DARP amb vista a atendre degudament el sol·licitat per la persona reclamant. A partir de la recepció de la sol·licitud de la qual porta causa aquesta Reclamació, el DARP l'hauria derivat a la CPB, en aplicació del que preveu l'article 30.2 LTAIPBG; cal entendre, però, que d’acord amb el disposat per la Resolució de la GAIP 310/2017, de 15 de setembre, que va considerar que la informació sol·licitada quedava al marge de les obligacions d'informació pública de les confraries de pescadors, aquella derivació no era procedent i, per tant, no va causar efectes, de manera que no va enervar la responsabilitat del DARP amb vista a atendre degudament el sol·licitat per la persona reclamant.

Resolució 394/2017, de 4 de desembre

La negligència a l’hora d’accedir a la informació fa dubtar de la motivació real de la sol·licitud d’accés i pot ser indiciària d’abús de dret.

Resum: El dret d’accés no empara la pretensió d’obtenir opinions, justificacions o judicis de l’administració. La satisfacció de la sol·licitud comporta que l’Ajuntament faci un judici paral·lel i previ al pronunciament judicial que produiria un dany cert i greu en el prestigi social i el bon nom de la persona a qui l’Ajuntament assenyalés com a responsable, i que podria constituir fins i tot un delicte d’injúries o calumnies. No es pot estimar la pretensió de la persona reclamant d’accés il·limitat als expedients de contractació de personal sense cap tasca d’anonimització prèvia, ja que la limitació parcial del dret d’accés atenent la protecció de les dades personals que ha practicat l’Ajuntament i contra la qual es reclama és en principi exigible i ajustada a dret, sens perjudici que si es planteja la reclamació sobre l’exclusió d’una informació més concreta es pugui ponderar adequadament si la limitació aplicada és o no excessiva. Considerant que dels antecedents d’aquest cas (a l’igual que en d’altres coneguts per aquesta Comissió en relació amb les mateixes parts del procediment) es desprèn que la persona reclamant no s’ha personat per obtenir la informació un cop li ha estat estimada i elaborada per l’Administració, cal advertir-lo de la responsabilitat i de la diligència que li són exigibles en el seguiment del procediment i en l’accés material a la informació que sol·licita, sobretot tenint en compte que per satisfer la seva sol·licitud ha calgut una tasca d’anonimització prèvia que l’Administració ha hagut d’assumir amb els recursos humans limitats i escassos de què disposa, i de l’eventual abús de dret en que pot incórrer si la seva negligència a l’hora d’accedir a la informació fa dubtar de la motivació real de la seva sol·licitud d’accés.

Resolució 388/2017, de 20 de novembre

S’ordena retrotraure la tramitació de la sol·licitud i derivar-la als òrgans competents per resoldre-la

Resum: En no assolir-se acord en procediment de mediació és procedent continuar la tramitació de la reclamació per procediment ordinari fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. El silenci positiu previst a l’article 35.1 LTAIPBG no s’aplica de manera automàtica i generalitzada a tots els casos, sinó que constitueix un règim general que s’ha d’exceptuar en els casos previstos pel mateix article, en el seu apartat 2, quan concorri algun dels límits a l’accés legalment establerts. I això perquè la inactivitat de l’Administració no pot perjudicar els drets i interessos particulars protegits pels límits a l’accés, ni es pot adquirir per silenci allò que seria inestimable per resolució expressa. Depassat el termini per resoldre, i d’acord amb l’article 35 LTAIPBG, no sembla que pugui ser oposada a l’estimació presumpta de l’accés cap altra circumstància més que la concurrència d’un límit legalment establert (art. 35.2 LTAIPBG) de manera que les causes d’inadmissió no quedarien incloses en aquest supòsit i no tindrien aquesta eficàcia contra la producció del silenci positiu. Cal tenir en compte que si bé els límits a l’accés protegeixen drets o bens jurídics de terceres persones que no s’han de veure injustament perjudicades per la inactivitat de l’Administració, les causes d’inadmissió protegeixen la pròpia administració, permetent-li que pugui deixar de tramitar sol·licituds d’informació que li requereixen una complexitat d’elaboració considerable, o que demanen informació que es farà pública properament, o treballs interns sense rellevància. Precisament perquè el legislador ha posat a mans de l’Administració aquesta prerrogativa en detriment del dret d’accés li és exigible a l’Administració que sigui diligent a l’hora d’emprar-la, evitant que per la seva inactivitat o retard en el compliment del termini legalment fixat per resoldre es generi en la persona sol·licitant, arran de l’aplicació del règim general del silenci administratiu positiu de l’article 35 LTAIPBG, una expectativa o presumpció d’estimació de la seva petició que només podria ser revocada per l’aplicació al cas d’un límit a l’accés establert legalment com a tal. La condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat amb què s’exerceix aquest dret i no pas amb el volum de la informació que es sol·licita. La DGFP ha expressat clarament en el seu informe que no ha elaborat ni posseeix la informació que es demana, sinó que són els diferents departaments de la Generalitat i ens del sector públic que utilitzen ATRI per a la difusió de les ofertes de treball els que posseeixen els expedients que es demanen. D’acord amb això, la DGFP no era l’òrgan competent per resoldre la inadmissió a tràmit per la qual cosa s’ordena retrotraure el procediment de la sol·licitud d’accés a l’inici de la tramitació i es requereix a la DGFP a derivar la sol·licitud als departaments i ens del sector públic de la Generalitat que durant l’interval de temps indicat a la sol·licitud han publicat ofertes de treball a ATRI i tenen en el seu poder els expedients de provisió, els quals hauran de continuar amb la seva tramitació d’acord amb el procediment establert a l’LTAIPBG. Contra cadascuna de les Resolucions es podrà interposar reclamació davant d’aquesta Comissió.

Resolució 382/2017, de 20 de novembre

El dret d’accés abasta els documents preexistents en poder de l’administració, i la legislació de transparència no l’obliga a traduir-los a una altra llengua per satisfer-lo.

Resum: Pel que fa a la part de la sol·licitud que requereix que la informació sigui en llengua castellana, cal assenyalar que el dret d'accés a la informació no inclou un hipotètic dret a la traducció de documents administratius, de manera que els documents a què es pot accedir a la base de la LTAIPBG han de ser facilitades en la llengua en què estiguin redactats, sense perjudici del dret de la persona sol·licitant a escollir la llengua dels procediments i de les comunicacions amb l'Administració, d'acord amb el que preveu la legislació de procediment administratiu i de política lingüística. No s'aprecien circumstàncies que permetin afirmar el venciment del termini previst legalment per poder reclamar davant la GAIP, ja que en aquest cas difícilment es pot determinar amb certesa la data d'inici del còmput del mateix; en conseqüència, la inadmissió de la reclamació per extemporània sol·licitada per l'Administració suposaria un sacrifici al dret d'accés a la informació no justificat legalment.

Resolució 367/2017, de 20 de novembre

La manca de col·laboració de l’Administració amb durant el procediment de reclamació no impedeix la seva tramitació ni l’eximeix del compliment de la Resolució amb què finalitzi.

Resum: L’Ajuntament del Morell no ha facilitat a la GAIP l’expedient de la sol·licitud d’accés ni la informació relacionada amb els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP. L’article 33.6 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per al Comissió no impedeix que aquesta continuí la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. D’acord amb l’exposat, i considerant el termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació de què disposa la GAIP per resoldre-la (article 45 RGAIP) s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de l’Administració reclamada, que quedarà tanmateix vinculada i obligada pel sentit i els termes de la Resolució que dicti la GAIP