Resolucions destacades

Podeu consultar aquí el resum de les Resolucions més rellevants pel que fa als criteris que s’hi fixen. La divulgació d’aquests criteris, que la GAIP aplicarà en la resolució de les reclamacions futures,  respon a la voluntat de la GAIP d’actuar amb transparència i previsibilitat.

Resolucions destacades

Resolució 336/2017, de 6 d'octubre

L'Administració pot modificar el format d’accés a la informació si el format sol·licitat  li requereix una tasca complexa d’elaboració.

Resum: D’acord amb el caràcter supletori de l’LTAIPBG establert a la seva disposició addicional primera, apartat segon, i considerant que la LAIA no preveu expressament la possibilitat de reclamar davant d’un òrgan independent i especialitzat com la GAIP en cas de denegació d’accés, cal concloure que és d’aplicació aquesta via addicional i voluntària de garantia en l’accés a la informació també a l’àmbit del medi ambient i que la GAIP és competent per atendre les reclamacions que se li adrecin per denegació de l’accés a informació ambiental. És exigible a l’Administració per mor del dret d’accés de la ciutadania una certa tasca d’elaboració o de tractament per a l’extracció de dades que consten a registres o arxius; ara bé, aquesta tasca d’elaboració no pot ser desproporcionada o excessiva, tenint en compte que es duu a terme amb personal públic. En el cas que ara es resol, l’SMAS ha dut a terme ja una tasca considerable d’elaboració de la documentació, que permet a la persona reclamant tenir informació útil i valuosa a partir de la qual concretar els criteris de cerca o focalitzar la consulta presencial, per exemple, en un tipus d’infracció de la normativa mediambiental, o en un reiterat comportament infractor de determinades empreses, o concentrant la investigació en les sancions de major gravetat, etc. La tasca d’elaboració ja realitzada per atendre la sol·licitud facilita a la persona reclamant, doncs, la definició de futures actuacions d’investigació i la concreció de paràmetres de cerca més acurats, que permeten reduir la carrega de treball necessària ara per a atendre-la en els termes en què es formula, i que per les circumstàncies del cas es considera, efectivament, excessiva. No s’invoquen, doncs, per part de l’SMAS límits legals aplicables que justifiquin una desestimació parcial del dret d’accés, sinó que des del reconeixement del dret i l’oferiment de facilitar-li la consulta directa dels expedients, es fan consideracions sobre la complexitat de llistar aquestes dades i oferir-les en format digital tenint en compte que no es poden extreure per mitjans informàtics. La Comissió considera que el canvi de format d’accés aplicat per l’Administració està justificat. Tot això, sens perjudici d’encoratjar vivament l’SMAS de proveir-se d’eines tecnològiques que facilitin l’extracció automàtica i la consulta ciutadana de dades tan sensibles i d’interès públic com ho són les relacionades amb la protecció del medi ambient i amb l’activitat sancionadora de l’Administració en relació amb el càstig de les infraccions de la normativa que el protegeix.

Resolució 335/2017, de 6 d'octubre

La manca d’indicació de la via de reclamació davant la GAIP en el peu de recurs de la notificació d’una resolució desestimatòria de l’accés deixa obert el termini de reclamació.

Resum: La manca d’indicació de la via de reclamació davant la GAIP en la notificació de la resolució desestimatòria d’una sol·licitud d’accés en deixa obert el termini de reclamació i, per tant, no esdevé ferma. La sol·licitud d’accés a informació pública no requereix de motivació ni justificació i es garanteix per la legislació de transparència a qualsevol ciutadà, sense que sigui exigible una determinada representació sindical. L’àmbit material sobre el que es projecta el dret d’accés desborda la informació objecte de publicitat activa i no té altra limitació que la derivada de l’aplicació eventual dels límits legalment establerts, si escau.

Resolució 325/2017, de 22 de setembre

S’estima el dret d’accés a les sancions imposades a empreses per infraccions de la normativa mediambiental de l’aigua.

Resum: D’acord amb el caràcter supletori de l’LTAIPBG establert per la DA 2 LTAIPBG i considerant que la LAIA no preveu expressament la possibilitat de reclamar davant un òrgan independent i especialitzat com la GAIP en cas de denegació d’accés a informació mediambiental, cal concloure que és d’aplicació aquesta via addicional i voluntària de garantia en l’accés a la informació també a l’àmbit del medi ambient i que la GAIP és competent per atendre les reclamacions que se li adrecin per denegació de l’accés a informació ambiental. L’Administració no podia desestimar l’accés sense motivar raonadament en la seva Resolució que la preservació dels bens jurídics protegits pels límits invocats requeria la limitació dràstica de tota la informació sol·licitada, sense que aquesta protecció es pogués garantir permetent un accés parcial. L’ACA no ha demanat concreció de la sol·licitud a la persona reclamant abans de resoldre-la i, per tant, no pot ara al·legar inconcreció per justificar la seva desestimació. Considerant que la informació fa referència a procediments sancionadors finalitzats amb resolució d’imposició de multes o sancions, difícilment es pot justificar que la divulgació de la informació pugui perjudicar d’alguna manera l’èxit d’unes investigacions que hauran estat prèvies a la resolució del procediment sancionador, o comprometre el propi procediment, que ja ha finalitzat. Cal desestimar de pla l’aplicació que fa l’ACA del límit relatiu a l’especial protecció de dades personals relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives, ja que només es pot aplicar si les dades són referides a persones físiques, i no són objecte de sol·licitud. No són d’aplicació al cas els límits legalment establerts, ni s’aprecia que hi puguin haver drets o interessos privats que s’hi oposin, més enllà de l’interès que puguin tenir les empreses sancionades en què no es faci púbica la infracció. En aquest sentit, cal posar en dubte la legitimitat d’aquest interès privat considerant que l’eventual dany en el seu prestigi social tindria com a única causa l’incompliment de la llei establert després d’un procediment sancionador en el marc del qual ha pogut exercir el seu dret a defensa amb totes les garanties, i en tot cas cal concloure que aquest eventual interès privat de les empreses sancionades no podria ser prevaldre sinó que hauria de cedir davant l’interès general en conèixer si s’ha complert la llei en un àmbit tan sensible com ho és aquest, i en enjudiciar l’actuació dels poders públics en l’exercici de l’activitat sancionadora que té legalment atribuïda per a la protecció de l’aigua.

Resolució 323/2017, de 22 de setembre

La derivació d’una sol·licitud a l’administració competent ha de ser comunicada a la persona sol·licitant, i aquesta l’haurà de tornar a formalitzar davant d’aquesta darrera administració per a que n’iniciï la tramitació. 

Resum: En relació amb la informació sol·licitada que és a mans de l’Administració de la Generalitat, a més d’informar d’aquest fet a la persona reclamant, l’Ajuntament també hauria d’haver traslladat directament la sol·licitud als serveis d’ensenyament de la Generalitat, cosa que no consta a l’expedient que hagi fet; per tant, procedeix estimar parcialment la Reclamació, als efectes de requerir-li que tramiti aquesta derivació, en aplicació del previst per l’article 30 LTAIPBG i informi d’aquesta actuació a la persona reclamant.

Resolució 322/2017, de 22 de setembre (recurs de reposició)

No són admissibles els recursos de reposició contra les resolucions de la GAIP.

Resum: Contra les resolucions de la GAIP no és admissible cap recurs administratiu, procedint únicament la seva impugnació en via de recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Resolució 310/2017, de 15 de setembre

De la informació en poder de les confraries de pescadors només és d’accés públic la que té relació amb el seu exercici de potestats públiques.

Resum: L’LTAIPBG només és aplicable a les confraries de pescadors en la mesura que exerceixen funcions públiques, i en relació a la informació que afecta aquestes funcions. Serien funcions públiques d'aquestes entitats les que exerceixen per compte de l'Administració o que comporten l'exercici de potestats públiques, motius que justificarien la tutela per la Generalitat, inclosa la revisió administrativa dels seus actes. Fora de l'exercici de funcions públiques, la informació interna d'aquestes entitats s'ha de qualificar com privada i l'accés a ella no està emparat per la legislació de transparència i accés a la informació pública.

Resolució 306/2017, de 15 de setembre

No està justificat en la finalitat de la transparència l’accés a de dades personals d’un document privat sense transcendència per al control de l’actuació de l’Administració.  

Resum: El document en relació amb el qual es demanen dades personals dels signants no està incorporat a cap expedient o procediment en el qual la persona reclamant tingui la condició de persona interessada; no resulta, doncs, d’aplicació al cas la garantia d’accés a l’expedient per part de persona interessada emparada per l’article 53.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i caldrà aplicar al cas el règim general de ponderació de l’accés a dades personals no especialment protegides regulat a l’article 24.2 LTAIPBG. No s’aprecia quina pugui ser la transcendència d’aquest document privat en l’esfera pública, ja que no ha comportat l’inici de cap procediment ni ha determinat cap actuació o presa de decisió de l’Administració. És, precisament, en base a la prevalença de l’interès públic en el retiment de comptes i el control ciutadà de la legalitat i l’oportunitat de l’actuació pública que es pot justificar el dany que la transparència i l’accés a informació pública pugui infligir en altres drets legalment emparats, com podria ser el de la protecció de dades personals. La finalitat de la transparència, doncs, justifica l’accés a la informació necessària per al control i l’avaluació de l’actuació duta per l’Ajuntament. Però aquest no és el cas, ja que la finalitat de l’accés al·legada és permetre al reclamant el rescabalament del dret a l’honor i al seu bon nom davant l’atribució per part de persones privades d’una conducta irrespectuosa cap a uns veïns, en un escrit privat sense difusió i en relació amb el qual l’Ajuntament no ha endegat cap procediment ni ha basat cap actuació o decisió. No s’aprecia la concurrència al cas d’un interès públic prevalent en la divulgació de la informació reclamada ni d’un interès privat superior de la persona reclamant que justifiqui la vulneració del dret a la protecció de dades personals.

Resolució 303/2017, de 8 de setembre

S’estima l’accés de la denunciant a l’expedient de la  Inspecció de Treball, tot i que la legislació sectorial no li atorga la condició de persona interessada que invoca, considerant que els fets denunciats afectarien els seus drets individuals i que no hi concórren límits regulats a l’LTAIPBG.

Resum: La carència o l’error en la fonamentació legal del dret d’accés feta per la persona que el sol·licita no és rellevant a efectes de la seva estimació ni és, en aquest cas, impeditiva de l’aplicació del règim general d’accés a la informació regulat per l’LTAIPBG, com pretén l’ITB. El fet que la persona reclamant no tingui la condició jurídica de persona interessada en un procediment de la ITB obert i en tràmit, d’acord amb l’article 20.4 LOSITSS, no implica que en el marc del procediment de reclamació davant la GAIP no s’hagi de tenir en consideració l’interès legítim que la persona reclamant té en l’expedient, considerant que la denuncia es presentava contra uns fets que pretesament afectaven els seus drets. No s’examina aquí la posició jurídica que ha de tenir la denunciant en un procediment de l’ITB, sinó simplement si la reclamant pot accedir a informació pública en poder d’una Administració, l’ITB, i per a determinar-ho caldrà ponderar els eventuals límits legals a l’accés que hi puguin concórrer amb la presència d’un dret o interès privat en l’accés (art. 22.1 LTAIPBG), tant rellevant i mereixedor de protecció jurídica com el dret de defensa que invoca la reclamant.

Resolució 301/2017, de 8 de setembre

S’estima l’accés a un expedient tancat de la Oficina Antifrau de Catalunya per part de la persona que hi era investigada.

Resum: El fet que els procediments d’investigació i d’inspecció de l’OAC no siguin pròpiament procediments administratius, i les persones investigades i les inspeccionades no tinguin en rigor la condició jurídica d’interessades en un procediment administratiu, no treu que els seus drets i interessos resultin afectats per l’activitat de l’OAC i que se’ls hagi de reconèixer, amb la finalitat de defensar-los, drets equiparables als garantits per l’ordenament jurídic a les persones interessades en els procediments administratius, i en qualsevol cas el d’accés a la informació que formi part de l’expedient corresponent. El límit previst per l’article 14.1.g LTAIPBGE protegeix la informació relativa a les funcions administratives de vigilància, inspecció i control, davant de l’exercici del dret d’accés a la informació pública; protegeix, en definitiva, interessos de les administracions públiques, per poder conduir amb major opacitat aquesta mena de funcions, i no específicament drets de les persones; l’LTAIPBG té la capacitat legítima d’establir que aquest límit no sigui aplicable a les administracions catalanes, que hauran de desenvolupar les seves funcions de vigilància, inspecció i control amb el mateix grau de transparència que el vigent per a la resta de les seves funcions. La finalitat del límit establert per l’article 14.1.g LTAIPBGE ha de ser necessàriament l’eficaç desenvolupament de les funcions de vigilància, inspecció i control, precisament en el cas concret que s’apliquen, de manera que quan ha clos l’expedient, com ha passat en aquest cas, l’aplicació del límit deixa de tenir justificació. L’article 18 LOAC estableix en el seu apartat 1 que “les actuacions de l’OAC s’han de portar a terme i han d’ésser tramitades assegurant en tot cas la reserva màxima per a evitar perjudicis a la persona o a l’entitat investigades i com a salvaguarda de l’eficàcia del procediment jurisdiccional o administratiu que es pugui iniciar a conseqüència de les dites actuacions”; aquesta reserva no està justificada en el cas que ens ocupa, perquè no és previsible que s’iniciï cap procediment com a conseqüència d’aquestes actuacions (la Fiscalia va arxivar-les), ni que l’accés sol·licitat causi perjudici a la persona investigada, ja que és ella mateixa qui el demana. La interpretació dels dos primers apartats de l’article 19 LOAC ha de ser coherent amb el que estableix l’article 18.3 de la mateixa llei, i entendre que l’accés de la persona investigada (o de qualsevol altra que sigui nominada a les conclusions, informes o exposicions raonades de l’OAC) a l’expedient que la concerneix (amb inclusió de les dades obtingudes per l’OAC com a resultat de la seva investigació) no constitueix pròpiament una divulgació d’aquestes informacions, i a més està emparat per l’article 18.3 de la mateixa llei.

Resolució 299/2017, de 8 de setembre

Una mostra d’un producte aportada com a part de l’oferta tècnica en una licitació també pot ser objecte del dret a la informació pública

Resum: El Reial Decret (RD) 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual, i per la disposició addicional 1ª LTAIPBG no exclouen que, en aplicació de la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, es pugui interpretar que la via de reclamació davant la GAIP forma part precisament de la supletorietat d’aquesta llei en relació amb els règims especials d’accés a la informació, i així ho ve entenent reiteradament la GAIP a l’hora d’interpretar l’abast dels règims especials d’accés i de la supletorietat de l’LTAIPBG respecte d’ells; en aquests casos, la GAIP haurà de resoldre aplicant preferentment el contingut del règim especial d’accés (la legislació de contractes, en aquest cas) i supletòriament el règim material de l’LTAIPBG; naturalment, la interposició de la Reclamació davant la GAIP no té cap mena d’efecte en relació amb els procediments de contractació i la seva eventual revisió, que es desenvoluparan segons la seva normativa i amb el ritme que s’escaigui, i no pot ser simultània a la impugnació dels mateixos fets davant d’una altra instància, com podria ser el cas del recurs especial de contractació, ja que en aquest cas la GAIP s’hauria d’inhibir en benefici del Tribunal de contractes del sector públic, per la seva major especialitat en la matèria. Aquesta Reclamació té una vinculació directa amb la concurrència a la contractació i, de la mateixa manera que l’Administració no ha objectat manca de legitimació quan la reclamant ha demanat accés a l’expedient, comportaria un excés de rigor formal apreciar aquesta manca en el procediment de revisió de la resposta donada a la sol·licitud d’accés. L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord de mediació ha de ser signat pels tercers afectats que compareguin en el procediment. L’oposició manifestada per les empreses afectades a l’accés a la informació sol·licitat fan presumir que el procediment de mediació és inviable i, per tant, procedeix estalviar els esforços que caldria esmerçar-hi per part de tots els afectats i continuar amb el procediment ordinari, amb Resolució de la GAIP. És cert que una mostra no és un document, ni una dada alfanumèrica o digital que formi part d’un fitxer o d’una base de dades, que segurament són les expressions més típiques del que és informació; tanmateix, els objectes materials també poden consistir en informació quan serveixen per proporcionar o per acreditar coneixement, i en aquest cas és precisament aquesta la finalitat de la mostra: acreditar el grau de compliment de determinats requeriments de la convocatòria; en conseqüència, el fet de ser mostra no exclou que l’accés a ella pugui ser objecte del dret d’accés a la informació. La declaració de confidencialitat feta per les empreses interessades a l'empara de l'article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l'òrgan de contractació (ni per a les institucions de control), que ha de valorar si és justificada i decidir motivadament si procedeix mantenir-la. La confidencialitat derivada de l'article 140.1 TRLCSP constitueix una excepció al principi general de transparència i dret d'accés a la informació pública i, com a tal excepció, ha de ser degudament argumentada i la seva aplicació convenientment justificada i fonamentada en les circumstàncies del cas. La declaració de confidencialitat que facin els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada. La declaració de confidencialitat feta pels licitadors no pot tenir només una motivació genèrica, sinó que ha d'indicar amb precisió els documents concrets afectats i les raons objectives i específiques que la justifiquen. Els límits al dret d'accés a la informació pública, malgrat que s'acrediti la seva concurrència, no són d'aplicació automàtica ni obligada (llevat del de l'article 23 LTAIPBG), ja que ha de ser ponderada per l'òrgan públic que actua, en atenció als interessos en joc, en funció de les circumstàncies de cas. No és rellevant la condició d’interessada en el procediment en relació amb l’accés a una oferta que no ha estat la guanyadora de la licitació. Es considera justificada l’aplicació a aquesta Resolució de la cautela establerta per l’article 34.3 LTAIPBG, als efectes de demorar l’accés efectiu a la informació reclamada declarada com a confidencial per part dels licitadors al moment de la seva fermesa, i s’adopten mesures concretes per determinar el moment en què procedirà, si s’escau, aquest accés.

Resolució 275/2017, de 9 d'agost

Accés dels electes locals als deutes de persones físiques i  jurídiques  amb  l’Ajuntament.

Resum: Procedeix desestimar la part de la reclamació relativa a què la informació demanada estigui avalada amb un informe jurídic per part de la Secretària-Interventora, ja que aquesta pretensió no té empara en el dret d’accés a la informació pública. El fet d’haver delegat a la Diputació la gestió i recaptació dels ingressos municipals no impedeix a l’Ajuntament de l’Albiol disposar, previ requeriment als serveis provincials, si cal, de la informació objecte d’aquesta Reclamació. La presència de dades personals a la informació sol·licitada, tenint en compte que qui sol·licita la informació és un regidor en exercici dels seu dret a la informació municipal regulat per la legislació de règim local, no pot impedir l’accés sol·licitat. Procedeix descartar que els límits específics sobre informació tributària i sobre informació sancionadora puguin impedir l’accés del regidor reclamant a la informació sol·licitada. Cal advertir a la persona reclamant que ha de respectar la confidencialitat de la informació obtinguda en compliment d’aquesta Resolució, de manera que no la pot comunicar a persones que no tinguin la condició de regidors o regidores del mateix Ajuntament; això no treu que pugui denunciar públicament eventuals irregularitats que hagi pogut conèixer a partir del seu accés a la informació sol·licitada.

Resolució 271/2017, de 9 d'agost

La mera atribució legal de competències en matèria de serveis socials als Ajuntaments, si no n’han assumit el seu exercici,  no justifica l’accés a dades sensibles.

Resum: Atès que un dels atributs de les administracions públiques és la personalitat jurídica (en aquest sentit, i pel que fa als ajuntaments, els atribueix expressament la personalitat jurídica l’article 140 de la Constitució), cal entendre que el dret positiu vigent empara el dret dels municipis d’accés a la informació pública a mans d’altres administracions, dret que han de poder exercir de conformitat amb les previsions de l’LTAIPBG. El fet d’ostentar genèricament competències sobre una matèria, sense haver-ne assumit la seva prestació efectiva, constitueix sens dubte manifestació d’un interès municipal en relació amb les circumstàncies que es puguin donar en la prestació del servei corresponent en el seu terme municipal, i com a tal interès pot contribuir a justificar el seu dret d’accés en la ponderació pertinent, si s’escau. Tanmateix, quan hi ha en joc l’accés a dades sensibles, com és aquest cas, la seva difusió s’ha de considerar exclosa a tota administració llevat de la que en sigui competent en sentit estricte, i aquesta circumstància en aquest cas només concorre en el Consell comarcal, que és l’única Administració que ha assumit efectivament la prestació dels Serveis socials i que, per tant, n’és responsable a tots els efectes. L’Ajuntament podria, certament, assumir-los, ja que te base legal per fer-ho; però mentre no formalitzi aquesta assumpció, no n’és responsable i li mancaria per tant la legitimitat per poder accedir a informació sensible. El que es demana en el marc d’aquesta Reclamació no és l’accés a l’expedient judicial (que només hi tenen dret les parts, que ho haurien de sol·licitar a l’òrgan judicial corresponent, en el marc de la legislació processal, sense que sigui d’aplicació l’LTAIPBG), sinó a la documentació que té el Consell comarcal en relació amb aquell procés, i aquesta documentació és informació pública, l’accés a la qual es regeix per l’LTAIPBG, sense que procedeixi la intervenció, a aquests efectes, de l’autoritat judicial concernida, que només podria impedir-lo mitjançant la declaració de secret sumarial.

Resolució 265/2017, de 26 de juliol

Són admissibles les reclamacions contra  Col·legis Professionals per informació relacionada amb les seves funcions públiques.

Resum: És admissible a tràmit la reclamació davant la GAIP contra un Col·legi Professional si la informació que es demana està relacionada amb l’exercici de les seves funcions públiques. L’Administració facilita la informació sol·licitada durant la tramitació de la Reclamació, per la qual cosa aquesta perd el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment.

Resolució 258/2017, de 26 de juliol

És una tasca complexa d’elaboració la que es requereix per a desagregar els pressupostos d’ingressos i  despeses per barris.

Resum: Es desestima la reclamació ja que exigeix a l’Ajuntament una tasca prèvia d’elaboració complexa, consistent en la realització dels treballs tècnics necessaris per determinar la imputació dels ingressos i despeses previstos als Pressupostos municipals per al 2015 i 2016 a l’àmbit de Supermolina, així com el dèficit liquidat referit al mateix àmbit i període temporal, per la qual cosa la sol·licitud d’informació és, efectivament, inadmissible a tràmit d’acord amb l’article 29.1 LTAIPBG .

Resolució 253/2017, de 26 de juliol

La declaració de confidencialitat feta per les empreses licitadores a l’empara de l’article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l’òrgan de contractació ni per a les institucions de control.

Resum: La declaració de confidencialitat feta per les empreses interessades a l'empara de l'article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l'òrgan de contractació (ni per a les institucions de control), que ha de valorar si és justificada i decidir motivadament si procedeix mantenir-la. La confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP ha de ser invocada expressament pels licitadors interessats; forma part del seu deure de diligència entendre que li pertoca al licitador declarar i argumentar la confidencialitat, doncs és qui més hi arrisca si no es respecta i qui més coneix les raons de la seva invocació. La confidencialitat derivada de l'article 140.1 TRLCSP constitueix una excepció al principi general de transparència i dret d'accés a la informació pública i, com a tal excepció, ha de ser degudament argumentada i la seva aplicació convenientment justificada i fonamentada en les circumstàncies del cas. La declaració de confidencialitat que facin els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada. La declaració de confidencialitat feta pels licitadors no pot tenir només una motivació genèrica, sinó que ha d'indicar amb precisió els documents concrets afectats i les raons objectives i específiques que la justifiquen. La posterior promulgació en el nostre ordenament jurídic de la legislació de transparència (a partir del 2013), respecte de la confidencialitat de les ofertes reconeguda per la legislació de contractes del sector públic, porta necessàriament a què aquesta darrera (i en tot cas l'article 140.1 TRLCSP) hagi de ser interpretada i matisada a la llum de l'especial vigor que han assolit els darrers anys en el nostre ordenament jurídic les institucions de la transparència i del dret d'accés a la informació pública. Des de la perspectiva dels límits al dret d'accés reconeguts expressament per la legislació de transparència, la confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP pot ser fonamentada bàsicament en els secrets industrials (institució ampliable més genèricament als secrets comercials citats expressament per l'article 140.1 TRLCSP) i en els interessos econòmics i comercials dels licitadors, sens perjudici de l'eventual concurrència d'altres límits addicionals, si s'escau. La concurrència de secrets industrials o comercials ha de ser tinguda especialment en compte, ja que el seu desenvolupament pot haver requerit importants inversions i la seva protecció en tant que interès privat també és en benefici de l'indubtable interès públic de la promoció de la recerca i la innovació, essencials en l'actual entorn de competitivitat. Els límits al dret d'accés a la informació pública, malgrat que s'acrediti la seva concurrència, no són d'aplicació automàtica ni obligada (llevat del de l'article 23 LTAIPBG), ja que ha de ser ponderada per l'òrgan públic que actua, en atenció als interessos en joc, en funció de les circumstàncies de cas. Els interessos favorables al dret d'accés són els generals associats a la transparència, que no cal acreditar ni motivar, als que cal afegir els relatius a la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors d'aquest sector econòmic i en l’aplicació de les condicions previstes als corresponents convenis col·lectius; per contra, els interessos favorables al manteniment de la confidencialitat de les dades demanades són els de les empreses afectades (bàsicament, els seus interessos comercials davant dels competidors). A la vista de les declaracions de confidencialitat i de les al·legacions formulades per les empreses licitadores afectades resulta evident que, amb caràcter general, queden lluny de complir amb els requisits de justificació i fonamentació de la confidencialitat; cal concloure que no s’ha acreditat que la informació reclamada contingui secrets industrials o comercials. El reclamant és un sindicat que aplega i defensa col·lectivament treballadors i treballadores en el sector de l’aigua i vol accedir a la informació reclamada en general per servir els interessos del personal afectat i també perquè creu que les ofertes dels licitadors guanyadores dels concursos poden contravenir aspectes dels convenis laborals aplicables, cosa que constituiria una infracció de l’ordenament jurídic; aquestes consideracions comporten l’existència d’interessos generals (la defensa de la legalitat) i col·lectius (la protecció dels interessos dels treballadors i treballadores afectats), que es sumarien als interessos generals públics de la transparència, a favor tots ells de l’accés a la informació reclamada. Per tal de minimitzar l’impacte de la Resolució en els interessos de les licitadores, i atès que les finalitats de l’accés previsiblement seran ateses amb la posada a disposició de la informació reclamada al sindicat reclamant, sense necessitat de major difusió, procedeix requerir-li que respecti la seva confidencialitat i que, sota la seva responsabilitat, adopti les mesures necessàries per evitar que la qualificada com a confidencial per les empreses licitadores caigui a mans de les seves competidores.

Resolució 241/2017, de 19 de juliol

Accés d’una periodista a la relació anonimitzada dels 25 crèdits més rellevants concedits per l’Institut Català de Finances i al seu volum de retorn.

Resum: La DA2 LTAIPBG estableix la supletorietat de l’LTAIPBG quan existeixi una regulació substantiva específica i pròpia en matèria d’accés a una informació. Ara bé, cal qüestionar-se si la regulació que fa la Llei 10/2014, de 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit (LOSSEC) constitueix pròpiament un règim legal propi i substantiu d’accés a informació en mans de les entitats de crèdit que pugui substituir substancialment el règim general d’accés l’LTAIPBG, i la resposta no sembla que hagi de ser afirmativa si tenim en compte que no s’hi estableix un regim propi que en reguli el procediment, requisits, terminis, sentit del silenci, límits, etcètera. Per tant, i a diferència de l’accés a la informació mediambiental, no es pot dir que hi hagi un règim legal específic aplicable de manera preferent a l’accés a la informació de les entitats de crèdit i que relegui a una aplicació supletòria l’LTAIPBG, sinó que ens trobem davant d’una regulació sectorial, la LOSSEC, que imposa un deure de reserva que limita l’accés a determinada informació a mans de les entitats de crèdit. D’acord amb això, és d’aplicació a aquest procediment el règim general d’accés regulat per l’LTAIPBG i cal avaluar i ponderar l’aplicació del límit de reserva que conté la LOSSEC. Els límits que potencialment podrien resultar aplicables a l’accés a la informació que es reclama són els previstos a l’article 21.2 LTAIPBG (informació declarada expressament protegida per una norma amb rang de llei); a l’article 21.1.g) LTAIPBG (secret professional); i fins i tot caldrà avaluar si resulta d’aplicació el límit establert a la normativa bàsica estatal (llei 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) al seu article 14.1.h (interessos econòmics i comercials) atenent l’argumentació al·legada per l’ICF sobre el perjudici que el trencament del deure de reserva li infligiria en el seu prestigi i confiança amb els seus clients i, de retruc, en les seves condicions de competitivitat en el mercat amb altres entitats de crèdit no obligades per la legislació de transparència. Resulta innegable que la difusió de la identitat de les 25 empreses a les que se’ls ha donat els crèdits més rellevants, amb especificació de la data, concepte, import i volum retornat suposa un dany cert en l’expectativa de confidencialitat dels prestataris emparada en el deure de reserva de la normativa sectorial aplicable i en el mateix contracte subscrit amb l’ICF, i que l’incompliment d’aquest deure de reserva per part de l’ICF el situaria en una posició de desavantatge en relació amb les entitats creditores amb qui competeix. No és menys cert, però, que aquest dany no el genera de manera igual qualsevol de la informació que es sol·licita, sinó que deriva directament de la informació que identifica les empreses prestatàries. Facilitar la informació que permeti el control de l’ús i de la destinació de fons públics suposa, en molts casos, la prevalença de l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació per damunt del dany que l’accés pugui infligir en drets privats legítims. Ara bé, l’ICF acredita que els fons que utilitza en l’activitat creditícia no provenen de pressupostos públics ni poden ser considerats fons públics i, per tant, el seguiment i la traçabilitat d’aquests fons, en no ser públics, no resulten per si mateixos prevalents, màxim si tenim en compte que no es reben a fons perdut o en condicions subvencionals, sinó com a préstecs sotmesos a la legislació bancària que les empreses prestatàries han de retornar en el termini i amb l’abonament dels interessos establerts. Hi ha, tanmateix, un interès públic indubtable en el control de l’activitat de l’ICF tenint en compte que, bò i actuant subjecte a la legislació d’àmbit privat, és un ens públic finançat estructuralment amb fons públics la finalitat del qual és impulsar i facilitar l'accés al finançament del teixit empresarial, actuant com a complement o fins i tot amb criteris de subsidiarietat del sector financer privat. Aquest interès justifica l’accés a la informació que permeti fer un seguiment de la seva activitat creditícia i comprovar que l’ICF acompleix els objectius públics de dinamització i suport a determinat perfil i sector empresarial, i que no té un grau de morositat que faci qüestionar els criteris d’acord amb els quals es seleccionen les empreses prestatàries i se’n comprova la seva solvència, sobretot tenint en compte que l’impagament dels crèdits podria comportar al capdavall la implicació de fons públics per garantir la viabilitat de l’ICF o evitar la seva fallida. Ara bé, aquesta finalitat se serveix –a més dels informes estadístics anuals publicats al seu web- amb l’obtenció d’informació com la que és objecte de reclamació (import, àmbits o finalitats del crèdit i el volum de retorn dels 25 crèdits més importants concedits anualment) sense que quedi justificada la necessitat de divulgar la identificació de les empreses prestatàries per a assolir-la. Es té molt en compte en la ponderació, a més, que de la informació facilitada per l’ICF en el seu segon informe es desprèn que les 25 majors operacions de crèdit objecte de l’accés reclamat han representat un 9,3% de l’import total dels crèdits concedits, de manera que tampoc no s’ha justificat una concentració significativa del crèdit a mans d’una o poques empreses que pugui ser indiciària d’una actuació irregular i justificar la rellevància per a la finalitat de la transparència i del dret a al informació d’obtenir-ne la identificació, que està emparada pel deure de reserva.

Resolució 219/2017, de 12 de juliol

Accés al nom, lloc de treball i funcions de les persones admeses a  cursos de formació estratègica de l’Escola d’Administració Pública.

Resum: Resulta rellevant per a la finalitat de l’accés comprovar que les persones destinatàries d’aquesta formació estratègica estiguin desenvolupant les funcions relacionades amb els objectius del curs i per tant esdevé justificada la prevalença del dret d’accés sobre el dret a la protecció de les dades personals referides a la identitat, les funcions i lloc ocupat per les persones candidates efectivament seleccionades. Es té molt en compte en la ponderació el fet que la persona reclamant és una persona interessada en la realització del curs, que en va ser exclosa, amb el corresponent perjudici que aquesta decisió pot tenir en la seva eventual promoció futura, i que per tant resulta especialment rellevant per a la defensa dels seus drets accedir a informació que li permeti examinar la correcció del procés de selecció que s’ha dut a terme.

Resolució 211/2017, de 27 de juny

Es pot reclamar davant la GAIP les sol·licituds d’informació realitzades a l’empara de la legislació i del règim especial d’accés a la informació ambiental.

Resum: El fet que la informació sol·licitada sigui informació ambiental no impedeix que la GAIP sigui competent per conèixer la reclamació presentada. Tot i que la normativa reguladora de l’accés a informació ambiental no prevegi expressament la possibilitat de reclamar davant la GAIP, l’aplicació supletòria de la normativa de transparència comporta la competència d’aquesta. No tindria sentit que l’accés a una informació com l’ambiental, que ha comptat tradicionalment amb un règim d’accés especialment reforçat, no gaudís del mecanisme bàsic de garantia davant la GAIP que l’LTAIPBG i l’LTAIPBGE reconeixen en cas que es vulgui accedir a qualsevol altre tipus d’informació pública. L’Administració posa a disposició de l’entitat reclamant la informació sol·licitada mentre es tramita la reclamació, de manera que la reclamació perd el seu objecte i correspon finalitzar el procediment sense haver d’entrar en el fons.

Resolució 210/2017, de 27 de juny

Accés a les assignacions econòmiques que reben els grups municipals per al seu funcionament i  als justificants de despesa.

Resum: Els grups municipals formen part de l’Ajuntament i la informació relativa a la gestió i disposició de recursos que els proporciona l’Ajuntament és informació pública que pot ser objecte del dret d’accés, i més si es té en compte la seva rellevància als efectes de controlar l’ús dels recursos públics i verificar el compliment efectiu de les determinacions legals sobre la seva utilització. Existeix l’obligació legal dels grups municipals de destinar els fons percebuts en concepte d’aportacions per al funcionalment del grup municipal a aquesta finalitat, i a justificar-ho documentalment davant del Ple quan els sigui requerit, així com a reintegrar les quantitats no invertides, per bé que es tracta d’una comptabilitat que duu el propi grup municipal i no està regularment intervinguda ni fiscalitzada per la Intervenció. És, precisament, pel fet que la destinació que fan els grups municipals d’aquestes dotacions econòmiques finalistes no està sotmesa a mesures específiques i regulars de control financer que és desitjable i necessari, des del punt de vista de la transparència, permetre que se’n pugui fer un control de legalitat comprovant que s’han destinat a la finalitat legalment establerta i no a usos legalment prohibits. S’afegeix a les consideracions a favor de l’accessibilitat d’aquesta informació relativa a la justificació documental de l’ús donat als fons el fet que s’ha hagut d’aportar en retiment de comptes al Ple, del qual forma part el mateix grup municipal reclamant. D’altra banda, tenint en compte que són fons finalistes destinats al funcionament del grup municipal, no és previsible que puguin incorporar dades personals de l’esfera íntima que hagin de quedar excloses de l’accés.

Resolució 181/2017, de 7 de juny

Un periodista pot obtenir còpia dels informes d’auditoria elaborats per la Generalitat sobre el Palau de la Música encara que no hagi finalitzat el procés judicial en curs.

Resum: L’article 234.2 LOPJ no resulta d’aplicació a aquesta reclamació perquè la persona reclamant no s’adreça al Poder Judicial per tal de tenir accés a les actuacions judicials, sinó que s’adreça a l’Administració de la Generalitat sol·licitant l’accés a una sèrie de documents elaborats per la seva Intervenció General amb anterioritat al procés judicial en curs. L’article 234.2 i la resta de preceptes d’aquesta part de l’LOPJ no pretenen en cap moment modular o incidir en el règim d’accés a informació pública garantit per la legislació de transparència, sinó que tenen per finalitat regular l’accés a la informació que es troba a mans del Poder Judicial, sotmetent-lo a regles materials i procedimentals totalment diverses i independents de les previstes per l’LTAIPBGE i l’LTAIPBG. El límit de la igualtat de les parts en els processos judicials no pot ser aplicat en aquest concret supòsit de fet, atès que els informes d’auditoria als quals es demana accés van ser comunicats als responsables del Palau de la Música ara jutjats en el mateix moment en què van ser elaborats, i que totes les parts del procés penal hi han pogut accedir en formar part de les actuacions judicials, la instrucció de les quals va concloure molt abans que es presentés la sol·licitud d’accés. Si totes les parts del procés penal en curs coneixen ja els informes sol·licitats i els han pogut prendre degudament en consideració en articular la defensa i l’acusació, és clar que el seu lliurament a la persona reclamant no ocasionarà cap perjudici per a la igualtat d’unes i altres ni per a la seva tutela judicial efectiva. El límit de la investigació i sanció de les infraccions penals persegueix fonamentalment evitar que l’accés a la informació afectada pugui obstaculitzar les investigacions, comportar la destrucció de proves o la sostracció dels delinqüents de l’acció de la justícia. Es tracta, per tant, d’un límit evident que tracta sobretot d’evitar que els presumptes responsables d’infraccions penals puguin eludir les responsabilitats que els corresponguin en conèixer anticipadament, gràcies al dret d’accés, informacions sobre les investigacions que els afecten en un moment anterior al previst per la legislació processal. Quan el jutge d’instrucció declari el secret del sumari, i aquest secret afecti a un document al qual vol accedir una determinada persona en exercici del dret d’accés a informació pública, l’Administració podrà invocar el límit de l’article 21.1.b LTAIPBG per impedir-ne temporalment l’accés. Però la pròpia LECrim obliga a aixecar el secret del sumari com a mínim deu dies abans que acabi la fase d’instrucció i impedeix declarar-lo durant la fase de judici oral, que és pública. D’altra banda, el secret del sumari abastarà normalment documents i informacions obtinguts durant les investigacions realitzades en el marc del procés, i no pas els documents integrants de la causa que hagin estat elaborats amb anterioritat per les diverses administracions en exercici de les seves funcions ordinàries sense relació amb el procés en curs. En aquest cas, el límit no es pot invocar perquè la sol·licitud d’accés es formula quan ja s’ha conclòs la fase d’instrucció i s’ha aixecat el secret del sumari, i totes les parts han pogut accedir al contingut dels esmentats informes, informes que els responsables de la gestió del Palau ara processats coneixien des del mateix moment en què van ser emesos. El fet que se’n lliuri una còpia al periodista reclamant no pot, per tant, ocasionar cap perjudici per a la investigació penal, ja realitzada i conclosa, ni impedirà la imposició de les sancions corresponents. A aquesta manca de perjudici per als béns protegits pels articles 21.1.b LTAIPBG i 14.1.e LTAIPBGE s’ha de sumar l’interès públic indiscutible que existeix en l’accés per part de la ciutadania, i en especial per part dels mitjans de comunicació, a documents relacionats amb els greus delictes comesos, segons confessió dels propis responsables, en la gestió del Palau de la Música. L’accés de la ciutadania i dels mitjans a aquesta documentació no només serveix per reforçar la garantia del correcte desenvolupament del procés penal i l’adequada depuració de les responsabilitats penals que corresponguin, sinó que permet sotmetre a control democràtic l’actuació de les pròpies instàncies de supervisió cridades a vetllar pel bon ús dels recursos públics.